Mas pacta amb el PP perquè vol

No cal enganyar-se: al final un president, qualsevol president, pacta amb qui vol. Sempre. Si en l'ofici, dur, de presidir un país hi ha un do que és essencial aquest és el del diàleg, encara més si no tens els vots que et calen per a fer una majoria absoluta. Perquè aleshores el do simplement esdevé necessitat.

I en un Parlament amb diversos partits es fa difícil imaginar que la força central del país només puga pactar amb un partit de forma repetida i insistent. Convergència fa frontera ideològica amb quasi tots els grups de l'arc parlamentari català i és evident que a ningú no li estranyaria que poguera pactar amb el PSC, amb Esquerra, amb Solidaritat o, evidentment, amb el PP. La realitat però és que un any després de la manifestació convocada per Òmnium el que tenim a la vista és un govern malcarat i amagat, ben allunyat dels somriures de campanya i de les il·lusions d'aquell passeig de Gràcia i lliurat a una espiral de pactes amb el mateix PP que va promoure la sentència que va treure tantíssima gent al carrer.

Quan parla el president ve a dir que això passa només perquè el PP és l'únic partit que es comporta de manera responsable. I ell? Que ho intenta ell amb insistència i dedicació amb els altres? Simplement no m'ho crec. Estem parlant del mateix PP que qüestiona el model d'ensenyament, amb la seua cap presentant instàncies? Estem parlant del mateix PP que d'amagat intenta furtar un regidor a Xavier Trias –tot i que al final sembla que no ho aconseguirà? Estem parlant del mateix PP que reclama aturar la decisió sobre els toros?

No ens enganyem; els pactes solen dependre de les contrapartides que dónes. O, més ben dit, depenen de les contrapartides que està en disposició de donar qui les té –que és el govern. I si bé hi haurà qui demanarà coses més o menys esbojarrades que faran impensable un pacte no em costa gens imaginar de forma fàcil com es fa la geometria variable amb la majoria dels diputats que seuen al Parc de la Ciutadella i com fuges d'aquesta PPdependència d'avui.

En qualsevol cas ells deuen saber per què han triat aquest camí, sabent com de mal els va fer abans. Encara que supose que no els ajuda precisament l'exagerat autisme en el qual s'han tancat els homes de Mas des que van arribar al poder.