Articles

El nom dels polítics

El president González es deia Felipe, José María era conegut com a Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero és ZP i Alfredo Pérez vol ser Rubalcaba. Dels darrers presidents espanyols només un ha aconseguit ser conegut i reconegut pels ciutadans pel seu nom de pila. La resta, s'han hagut de conformar a ser tractats sense familiaritats, com la resta dels mortals. Però el nou candidat socialista a La Moncloa, a més, no vol ser Pérez, com ZP no ha volgut ser mai Rodríguez o com Obama no ha estat mai Barack Hussein, en un altre àmbit més universal.

Té alguna influència el cognom dels líders en la seva sort electoral? La sonoritat, la procedència, la singularitat del cognom ens els fan més simpàtics, més creïbles o més propers? Així com els seu posat, la seva manera de parlar, de somriure, de gesticular, sembla evident que multipliquen o resten força al seu lideratge, no és tan clar que el nom o el cognom que els han llegat els seus pares i mares tinguin algun paper especial en la configuració d'una imatge determinada. I malgrat això, sembla que alguns governants i aspirants a ser-ho no els acaben de convèncer alguns del cognoms que la vida els ha llegat.

La majoria dels ciutadans seguim, potser per rutina, utilitzant els nostres cognoms en l'ordre més clàssic, malgrat que la preeminència obligatòria del cognom patern és cosa del passat, però aquesta no és la qüestió en el cas dels polítics que, a l'hora de fer-se un cartell electoral, d'elegir nom comercial, fugen dels cognoms més habituals al padró i les guies telefòniques. Tothom és molt lliure de triar el cognom del pare o la mare per identificar-se i tots els cognoms són igualment venerables; però per què el nou candidat del PSOE, l'home que ha de contradir les enquestes i posar en posició de revista els bancs, ha triat justament Rubalcaba com a nom de guerra per a la política en detriment de Pérez o de Pérez Rubalcaba? Fins i tot, podria semblar contraproduent marginar una referència antroponímica tan estesa com Pérez. A Espanya hi ha més de 900.000 Pérez (el tercer del rànquing, darrere els Garcia i els López) i, si un bon candidat és aquell que es pot considerar un dels nostres, què pitjor que començar amb un desaire tan multitudinari? Segurament, són coses dels assessors d'imatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.