L'economia no és fàcil

El dia 26 passat a la seu de Foment del Treball de Barcelona es va fer la presentació del llibre escrit per Pedro Schwartz La economía explicada a Zapatero y a sus sucesores, publicat per l'editorial Espasa. És un llibre de lectura recomanada perquè recorda les lleis de l'economia, que sovint són oblidades pels polítics. El ponent va ser el professor Xavier Sala i Martín, i si hagués de resumir amb una frase la seva llarga i brillant intervenció, diria que “l'economia no és fàcil”. I si no és fàcil, Jordi Sevilla la volia explicar a Zapatero amb dues tardes. Ja ens recorda el professor Schwartz: “L'economia és una tècnica i la política és una
ideologia”. Els polítics, sovint, pretenen aplicar a l'economia el sentit comú, quan el que haurien de fer és aplicar petites receptes, com ara buscar l'equilibri pressupostari o com a mínim no abusar de l'endeutament i no malmetre els diners de tots els ciutadans per
comprar vots, per exemple.

Si una cosa ha quedat clara aquesta setmana és que qui ha forçat Zapatero a avançar les eleccions ha estat ni més ni menys que la prima de risc. Aquest termòmetre que, juntament amb les agències de qualificació del deute, mesura la confiança ha estat més eficient que el mateix Fons Monetari Internacional (FMI) i la resta d'organismes internacionals. Tenir la prima de risc tocant els 360 punts i que Moody's situï el deute espanyol en “observació negativa” ja era irresistible, i la convocatòria
de l'avançament de les eleccions era, per tant, imprescindible.

L'anunci fet amb tanta anticipació hauria de fer-nos tenir molt de seny i moderació en una campanya que, si bé necessària, intueixo que serà dura. Però per l'extrema situació de feblesa econòmica que tenim, i la forta vigilància a què estem sotmesos, hauríem d'intentar transmetre una imatge de país seriós i amb confiança, i els candidats haurien de proposar un horitzó de futur amb polítiques econòmicament clares i solvents. Aquesta és una necessitat de país, més que una aspiració personal, però temo que tornarem a oblidar que l'economia no és fàcil i ens proposaran una excessiva dosi de populisme. De moment, divendres mateix el candidat del PP, al qual les enquestes donen més possibilitats de guanyar, ja va mostrar un excessiu entusiasme quan va dir que no hi hauria retallades socials. No és pas que tingui ganes que n'hi hagi, però desgraciadament vénen uns anys que, anant mitjanament bé les coses, seran molt difícils. La mateixa directora de l'FMI, Christine Lagarde, feia públic divendres passat l'informe sobre l'economia espanyola i informava que les seves previsions de retallada del dèficit són menys optimistes que les del govern estatal, i ens recomanava tres accions: un increment de l'IVA, especialment en els derivats del petroli; rebaixa de sous de funcionaris i una reforma laboral molt més atrevida, perquè, tot i que reconeix que els canvis que s'han fet van pel bon camí, l'actual és incompleta. El 21% d'atur, intolerable i insostenible, és per culpa de les “rigideses històriques”, que cal
esmenar, segons Lagarde.

La legislatura del proper guanyador no serà gens fàcil ni tranquil·la, tal com estem veient a
Catalunya, i amb alguns símptomes d'una mena de peronisme
que traspua alguna proposta del candidat socialista, no deixa gaire marge a l'optimisme. Lamentablement la primacia dels interessos de país compta poc i provoca poca alegria als seus electors. La tendència autodestructiva que mostren els polítics dels Estats Units, jugant amb l'economia
com qui juga a la ruleta russa, demostra que demanar segons què
a segons qui és un impossible.