Coratge

Titular de portada d'ahir a La Vanguardia: “El Papa demana coratge per fer front a la crisi econòmica.” Era la seva consigna als milers de joves catòlics que s'havien aplegat en un aeròdrom de Madrid per escoltar-lo i resar amb ell. És clar que també podria anar dirigida als no creients, o als que practiquen altres modalitats del cristianisme o professen una religió diferent. La crisi econòmica no té gaire, o res, a veure amb la fe religiosa, i el coratge al qual apel·lava Benet XVI pot presentar, també, diversos vessants i interpretacions. Coratge per sobreviure, és a dir, per malviure quan has perdut la feina i no pots mantenir la família; coratge per mirar de fer rutllar el negoci quan els bancs han tancat l'aixeta dels crèdits i et sents escanyat; coratge per decidir-te a agafar les maletes i arribar-te a Alemanya amb el títol universitari a la mà. I coratge, molt de coratge, a l'hora de trencar-te les banyes per intentar entendre les causes de la crisi i el perquè de les seves ominoses conseqüències. Als que som llecs en temes econòmics i financers no ens entra al cap que fes fallida als EUA un banc que les agències de qualificació consideraven exemplar, i que ara el destí de la humanitat estigui a les mans d'aquestes mateixes agències, els diagnòstics de les quals semblen, millor dit, són, dogma de fe per als mercats. Així, mentre el sant pare demanava coratge, les borses dels dos hemisferis augmentaven la seva quota de números vermells i algunes veus, veus d'aquelles que la convenció informativa anomena “autoritzades”, han deixat entreveure una segona davallada de les ja malmeses estructures de la societat del benestar. Coratge! En caldran tones, sobretot a casa del més feble, perquè tothom sap que com menys recursos tens, més sacrificis se t'exigeixen. Coratge, sí, per mantenir-te serè veient com t'obliguen a pagar, de la teva butxaca, els danys causats per la cobdícia de banquers que viuen com uns reis i als quals els estats donen diners de l'erari públic perquè es refacin i no hagin de tancar la barraca. Mentrestant, es congelen sous i pensions, se suprimeixen ajuts econòmics a qui més els necessita, s'apugen els impostos i s'eliminen llocs de treball. Coratge, sí, i que no en falti!