Opinió

AVUI, DILLUNS

Líbia, sense tirà

Els cadàvers s'amunteguen als hospitals i dintre de garatges i magatzems

Mires els reportatges que ofereixen els informatius de les diverses televisions sobre la situació a Líbia, veus les fotografies que publiquem els diaris i et costa d'entendre que uns civils mal vestits, fent servir un armament heterogeni, hagin aconseguit fer desaparèixer l'exèrcit que desfilava marcialment i disciplinadament, davant la tribuna d'un cofoi, uniformat i supercondecorat –per ell mateix, és clar– Muammar al-Gaddafi. Sense oblidar l'ajut bèl·lic de l'OTAN, que ha bombardejat a dojo el territori libi per neutralitzar les forces armades lleials a l'ara mateix introbable dictador, penso que haurien d'haver sobreviscut més soldats regulars i no només un escamot de franctiradors urbans o aquests infeliços mercenaris subsaharians que el rebels capturen, humilien i maltracten sense mostrar un bri de misericòrdia. La capital, Trípoli, està ocupada per paisans que empunyen metralladores, fusells i pistoles i condueixen vehicles amb artilleria antiaèria. Però, en el moment d'escriure aquestes línies, la ciutat no disposa ni d'aigua corrent ni d'electricitat, i els cadàvers s'amunteguen als hospitals i dintre de garatges i magatzems. Uns han mort víctimes de malaltia, de les accions de guerra de l'OTAN, a les mans del gaddafistes o pels trets dels revoltats. Mentre, les Nacions Unides estudien enviar-hi una força militar que creï una sensació de normalitat allà on no hi ha ni govern, ni forces de l'ordre, ni tribunals de justícia en actiu. Només represàlies i inseguretat. Les grans residències de l'enderrocat coronel i la seva família són ara zones d'esbarjo popular, i mentre els uns van casa per casa buscant sicaris de l'odiat tirà, els altres entren tranquil·lament al palau presidencial per tirar-se de cap, fins i tot vestits, a la luxosa la piscina coberta de l'àulic complex. Una imatge molt repetida és la d'homes i dones trepitjant els retrats oficials de qui, encara no fa quatre dies, era el seu temut cap d'estat. Un dèspota a qui Occident va perdonar, gràcies al petroli, el penós afer del Boeing 747 de la Pan Am que es va estavellar sobre Locarbaidh (Lockerbie), a Escòcia, el 21 de desembre del 1988, a causa d'un atemptat terrorista obra, segons sembla, de la intel·ligència líbia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.