Agost és declivi

Aquesta tanda d'Ombres d'Agost va avançar-se a l'última setmana de juliol començant amb un Elogi i elegia d'en Miquel Pairolí, que se n'havia anat feia poc. Amb tot l'enyor del demà en què ell no reprendrà la seva tasca el primer de setembre, també aquestes ombres acabaran avui, últim dia d'agost. Ho faran amb l'inici de l'entrada del seu dietari Octubre, corresponent al primer d'agost, però allò que va deixar dit a l'inici també val per al final: “Agost és declivi. Agostar-se vol dir perdre la ufana els camps, el bestiar, les persones. Ara, relacionar agost amb declivi sembla una rèmora de la vida antiga i fins i tot una impertinència. En el calendari del consumidor, que és el vigent, agost és el pic de l'estiu, el mes de les vacances, de l'oci, dels viatges organitzats, de tota aquesta beneiteria comercial i publicitària del sol i la platja, de la cervesa amb suc de llimona i del vi amb taronjada, de la puerilitat dels parcs aquàtics. No els volem espatllar la festa, però agost és pesadesa, xafogor, extenuació de l'estiu, fruita madura a punt de corrompre's, renúncia. Que consti”. El text continua anotant que aquell primer d'agost va morir l'home que vivia a Cal Moliner, una masia del segle XVIII pròxima a la casa on vivia en Miquel. Aquest, tal com va escriure en el dietari, havia saludat el dia abans l'home quan se n'anava amb el cotxe. “Mai no saps quan saludes algú per darrera vegada”, hi va afegir i, en rellegir-ho ara, hi trobo una més de les premonicions de mort que hi ha a Octubre, que més endavant continua així: “Sí, un dia va morir en Manel, un altre dia va morir en Joan Gibert, un dia va morir en Ramon. Tots eren veïns. Avui, un dia més, primer d'agost, ha mort l'home que vivia a Cal Moliner”. Un dia va morir en Miquel i l'agost va ser més declinant. No vull espatllar la festa, però tots morirem un dia. Mentrestant, tal com va deixar dit en Miquel en la seva carta de comiat, “Carpe diem, amics, companys, beveu el vi, gaudiu la mel. Que la vida és breu i passa, i tot és ara i res”.