Saludable i sostenible

La producció, la distribució i el consum alimentaris estan davant d'un trasbals estructural important. Les amenaces poden esdevenir oportunitats si consumidors, governs, productors, distribuïdors i recercadors comparteixen una part de la diagnosi i de l'estratègia. Hi ha l'eliminació progressiva d'una pèssima política de subvencions proteccionistes de la Unió Europea als productors agroramaders que ha permès sobreviure i fins i tot viure bé a una massa important de petits i mitjans productors, especialment dels estats fundadors de la UE que van gaudir dels anys d'or. Aquesta política, però, servia per engreixar les grans fortunes terratinents i grans conglomerats carnis, que esdevenien una autèntica indústria que controlava la compra de les produccions petites (molts cops franquiciats) o controlava la venda. Molts cops aquest paper oligopolístic i oligopsònic ha estat representat per les grans cadenes de distribució alimentària. La globalització dels mercats i la política irresponsable de descontrol de les importacions extraeuropees, de les quals no es garanteix la traçabilitat i total seguretat alimentària, han donat una oportunitat d'or a aquests darrers i a les grans productores o elaboradores de transformats alimentaris per pressionar a la baixa els preus de la producció, portant fins a una situació d'extinció de la pagesia i ramaderia en comarques senceres de Catalunya i Europa.

Com sempre no tot és blanc o negre. Els preus relativament bons d'anys endarrere més les subvencions abundoses de la UE van fer adormir els petits i mitjans productors que, no sempre ben orientats per polítics i dirigents cooperatius, no van respondre a temps als reptes que s'albiraven. I ara patim un altre fruit de la globalització: l'entrada de capital financer especulatiu en els mercats de productes bàsics. Operacions especulatives entorn del preu dels cereals, per exemple, tenen efectes ridículs sobre els productors, que no se'n beneficien i en canvi posen en risc de fam milions de persones. O no recordem les revoltes del blat de moro a Amèrica i del blat a països àrabs? Però d'això no n'està al marge l'Europa desenvolupada. Enfrontats com estem a un declivi relatiu sense retorn; havent de mentalitzar-nos del pas de l'estat del benestar opulent al benestar frugal; veient que mig món encara està en mans de dictadures ben aliades amb grans grups especuladors que ahir jugaven amb l'aixeta del petroli, avui ho fan amb el ferro i demà amb aliments bàsics; tenint una creixent consciència que la sostenibilitat i l'efecte saludable dels aliments passen per basar el consum en productes majoritàriament de proximitat (slow food). Sabent tot això cal reaccionar.

Catalunya té un important clúster d'empreses de transformats alimentaris líders a l'Estat i de pes important a escala internacional, amb algunes grans multinacionals. Sense renunciar a mantenir i incrementar el pes d'aquest fragment del sector agroalimentari hem de garantir per la via de la promoció del consum de proximitat, però superant les polítiques de subvenció, la màxima producció de qualitat i ecològica i amb denominació d'origen a tot Catalunya de les pimes. Els petits i mitjans productors, com molts estan fent, han de potenciar el cultiu ecològic amb marca i venda directa. En aquesta direcció l'enoagroturisme és un aparador per als set milions de ciutadans catalans. El portal Gastroteca i el suport a les agrobotigues de les cooperatives, així com el suport a l'exportació al clúster gurmet de productors de qualitat, la conceptualització del consum de proximitat com a consum responsable que férem des de l'Agència de Consum, són algunes de les aportacions fetes pel govern els darrers anys. Al mateix temps la important anella cientificotecnològica alimentària entorn de l'IRTA i les universitats hauria de prioritzar la seva recerca a partir dels objectius de sostenibilitat i sobirania alimentària