No són llocs per anar-hi de bona fe

Pot ser que no t'interessi la guerra però a la guerra l'interesses, deia Trotski, i és una de les poques certeses que tenim. Ara que hi ha un altre segrest de cooperants en dansa, se'ns ha demanat de seguida que no especulem sobre què pot estar passant, no fos cas que interferíssim en les negociacions. No hi ha perill, per aquí no solem tenir confidents a la desdibuixada frontera entre Somàlia i Kenya, ni ens arriben gaires rumors sobre els moviments de tropes a la Banya d'Àfrica. El que se'ns demana, més aviat, és que no fem preguntes que ningú no sabria contestar, encara que cada segrest i cada assassinat qüestionen la nostra ingènua manera de veure el món i els seus conflictes. Concebem aquests llocs on no hi ha mai res per menjar però abunden els telèfons mòbils, els totterreny Toyota i els fusells d'assalt kalàixnikov com unes terres de missió on afirmar la superioritat moral europea, i ens agrada pensar que els nostres àngels portadors de medecines i predicadors de la pau seran rebuts amb admiració i agraïment enmig de l'anarquia —i ningú no dubta que és així entre els qui poden accedir als dons que administren—, però les tribus contendents els veuen com uns peons que surt molt a compte capturar. Formen part de la guerra, encara que no en vulguin sentir parlar, aquestes organitzacions que van pel món com si fossin el Sobirà Orde de Malta però descuren la pròpia seguretat amb una inconsciència provada. Són un botí fàcil en el camp de batalla, ja que l'estat d'on provenen es veurà obligat per la seva opinió pública a esquitxar el que li demanin. En aquest mercat, Espanya té molta requesta; a part de practicar la rendició preventiva, és dels que paguen, no prenen represàlies i no treuen conclusions. Però és que, a més de botí, són un objectiu a batre. Els donatius allà no són benvinguts, i la mirada occidental, per bondadosa i comprensiva que s'hi projecti, cal eradicar-la. No es té en compte que això pugui causar dolor entre la seva gent, en tot cas és una purga necessària. Així com la Palestina que es prepara serà un estat Judenfrei (“lliure de jueus”, en terminologia nazi), els territoris que les milícies islàmiques adquireixen seran exempts de croats, encara que hi siguin per crear riquesa i salut, encara que hi vagin a donar sense esperar res a canvi; exempts de llibertat, en definitiva.