¿Tenim mals hàbits lingüístics?

Dissabte 22 d'octubre, entre Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles, m'endinso en un caminoi entre vinyes de l'Alt Penedès que em porta a la finca can Comas fins al celler Pardas, coordenades 41º 26' 97” N. 1º 42' 96” E. ¿Què s'hi fan? Uns vins del Penedès que no tenen res a envejar als de Rioja, però a més una I Jornada de reflexió per la transformació dels hàbits lingüístics, organitzat per l'entitat Tallers per la Llengua. Reflexionem per transformar els hàbits lingüístics. Per tant, això vol dir que volem transformar els mals hàbits, aquells que perjudiquen l'ús social del català. I aquesta reflexió no podia ser a cap altre lloc que no fos al celler Pardas, envoltat de bótes i cisternes de vi que es flairaven al llarg del matí i de la tarda, una olor que perfumava l'ambient mentre espeternegaven els branquillons a la llar de foc que teníem al fons els assistents.

En una de les meves intervencions deia al Ferran Suay, president de Tallers per la Llengua, que a primera hora del matí ell em va seduir, és a dir, em va seduir quan em va explicar que preferien fer la jornada en un celler que no pas a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona. Per què? Doncs simplement perquè si volem guanyar prestigi social, ens calen actes com aquest, ens calen dosis de sentiments, que és el que ens fa llevar cada dia. Sense actes d'amor per la llengua, per la terra, pel país, per la gent, no podem tenir capacitat de seducció, ni podem transformar certs hàbits lingüístics. Vet aquí la qüestió.

Relatem una mica aquesta jornada. Després de les presentacions protocol·làries, es van plantejar una sèrie de temes, prejudicis, arguments, models i politització. A la tarda, després d'un dinar d'efectes socialitzadors, es va fer una dinàmica de grups i, a més de les conclusions, un final molt atractiu com és la invitació a visitar aquesta catedral vinícola del Penedès. Parlem dels prejudicis: com ho podem fer, perquè el català sedueixi? Una resposta prou convincent és que ens hem de fer sentir, no pas per imposar, sinó perquè també se'ns respecti. I ho aconseguirem si gaudim d'una gran autoestima. Per exemple: no podem seduir en una sala de festes si no ens hem dutxat, hem triat una roba sexi i hem assajat uns balls insinuants, és a dir, mostrem, i per mostrar ens cal que ens creguem que paga la pena arreglar-nos. Passa exactament el mateix en un procés de socialització. Però, a més, la seducció lingüística va també molt lligada al poder institucional, al coixí normatiu protector d'una llengua, i, per tant, al prestigi social.

Des del govern s'ha de donar suport a la llengua com a referent no exclusiu d'aquest prestigi social, i la societat civil i tots els sectors professionals hi han de reaccionar favorablement. I no cal dir que els mitjans de comunicació hi tenen també un paper fonamental. Imagineu-vos que en una entrevista, un periodista de TV3 fes les preguntes en castellà perquè l'entrevistat contesta en castellà. Si, en canvi, ho fa en català, aquest fet en el dia a dia ja genera un excel·lent efecte multiplicador per a uns bons hàbits lingüístics.

Totes aquestes reflexions, i moltes més, però, tenen un gran motor que les impulsa, i són els sentiments, sense els quals qualsevol empresa està condemnada al fracàs més estrepitós. Un cor apassionat i un cap intel·ligent per consolidar la normalitat de la llengua catalana, que és viure-la amb dignitat, respectar altres cultures i compartir nous reptes de futur.