El cas Prat

Finalment, el president del consell d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, ha plegat de tots els càrrecs que tenia al hòlding de les empreses municipals Innova, de Reus, i de l'empresa privada del sector sanitari USP Hospitals. La pressió política exercida sobre ell i el govern per la incompatibilitat entre aquests càrrecs ha acabat forçant la nova situació, malgrat que el govern insisteix que no hi havia incompatibilitat, almenys des del punt de vista jurídic. Justament, aquesta és la clau de la qüestió: si resulta que van deixar que Prat fes tot el que feia, sabedors que queia en incompatibilitats, voldrà dir que al govern, o hi ha tolerància cap a la delinqüència (cosa que seria greu) o són rucs (que encara seria més greu). Per tant, ben estudiada devien tenir la qüestió de les compatibilitats. Però… ¿ningú no havia caigut a considerar que amb tot el que està caient, ja no n'hi ha prou amb la garantia de seguretat jurídica? No veuen que la ciutadania cada cop exigeix més exemplaritat extrema a l'administració? Reconec que des d'aquest punt de vista, l'ofici de la política cada cop s'està tornant més complicat. Però els mateixos que l'han exercit han fet que s'hagi arribat a aquesta situació.

Josep Prat ha intentat innovar arreu on ha estat dins l'administració, a Reus especialment. Això, en estructures tan poc flexibles com una administració pública en què predomina la cultura funcionarial de la plaça en propietat, costa Déu i ajut i crea enemics. Si, a més, s'opta per no publicar el sou que tens, que prové de fons públics, en un estat en què coneixem el sou del rei, doncs ja hi ha el terreny adobat per a la demagògia. I si, a més, les solucions que s'adopten per sortir de la crisi es basen en apujar impostos, creix la indignació. I, al final, la pressió es fa insuportable, tal com s'ha vist... Si tot l'enrenou implica, en el cas de Reus, que es renuncia a buscar fórmules d'innovació a l'administració per evitar més enrenou, mal negoci s'haurà fet. Les crisis han de servir per aprendre dels errors comesos per poder continuar endavant. Aprendre, per exemple, que una de les coses que queden pendents és buscar fórmules d'equilibri entre una gestió eficaç i sostenible dels serveis públics i les garanties de transparència i equitat que són exigibles de tota administració pública.