Volen matar els pobles

No és que PP i PSOE no sàpiguen la nostra història, el que volen és abolir-la. Cada poble és el compendi d'unes circumstàncies econòmiques socials, culturals i polítiques. Cada poble de la nostra terra és el resum a escala local del nostre esdevenir en el temps, per això té el seu ajuntament. És qui pasta, modela, empeny el dia a dia. En un país d'història mil·lenària, com bé recorden historiadors tan diversos com Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar o Josep Termes, amb interrupcions violentes externes i també internes, però sempre amb voluntat de ser; la força és la continuïtat.

Ara amb l'excusa de la greu crisi, des de Madrid i amb intenció centralista avalada per un suposat reajustament tècnic, pretenen esborrar l'ànima, la personalitat, l'ésser, l'esperit dels nostres pobles. Volen eliminar ajuntaments, grans i petits, volen tallar l'arrel a tot aquest conjunt d'agrupacions humanes que des de la nit dels temps han conformat la Catalunya d'avui. Esborrona la mentalitat avariciosa i agressiva, de destrucció cega de bona part de les dretes i esquerres espanyoles. I irrita encara més que siguin els descendents mai penedits dels qui van dessagnar les venes d'Amèrica, malbaratant civilitzacions, cultures i tresors aliens, els qui ara pretenguin ser guies del nostre futur. És la mateixa gent corrupta o inepta, no sé què és pitjor, que ha permès els casos Bankia o CAM, els AVE al no-res, aeroports buits i mil coses més.

Els catalans tenim l'estalvi ficat al cap, és un ADN fruit del treball, ja que junt amb balears o valencians som els qui més sofrim l'espoli fiscal i fem més esforç econòmic per sortir de l'abisme. Els que per la via dels fets, amb retallades i continència en la despesa, més hem demostrat, amb dolor i queixes, el desig d'equilibrar els pressupostos. És difícil creure que abolir tots els ajuntaments de municipis menors de 20.000 habitants suposaria estalvi per a Catalunya. Sigui com sigui, sempre hi hauria d'haver una finestreta oberta per als veïns dels pobles avortats. I les funcions de tot ordre i els serveis s'han de prestar a la gent. Es poden agrupar serveis i activitats. Molts d'aquests criteris a Catalunya fa anys que s'apliquen, però no per això s'ha volgut esborrar la personalitat, el dring, el follet propi de cada poble. Aquests polítics ignorants de tot això no han pensat que dur-ho a la pràctica significaria que dues terceres parts del Principat no tindrien administració ni pròpia ni propera.

Els països els fa la gent, amb els seus quefers diaris, mites, imaginaris col·lectius i projectes de present i futur. Si un país el definim com un arbre, les branques més diverses són els pobles i ciutats, unes més grans i altres més petites, però arreu hi circula la saba que dóna vida al tronc, a tot ell. Des de sempre la fidelitat al passat, la lleialtat als nostres antecessors és fer un país millor. Els serveis, com més propers, més propis i més humans, milloren la qualitat de vida de la gent, en el viure quotidià, en les escoles i parvularis, en la brossa i la higiene, en la salut, en la cultura que ha de ser veritable i plural. També en l'increment de riquesa i preservació del medi. No és incompatible el ser dels pobles i els ajuntaments amb mesures de racionalització econòmica.

Amb aquesta presumpta decisió de reduir burocràcia, ergo eliminar ajuntaments, el que pretenen el PP amb la complicitat vergonyant del PSOE és anar-nos ofegant i esllanguint de forma lenta i maliciosa, llimant des de la base els fonaments que foren i són l'inici de la nostra personalitat més forta i arrelada. Volen aconseguir que cada cop siguem més febles, reduir els sentiments més íntims i profunds de milers de persones, esborrar tota identitat local.