Escudella i carn d'olla

En el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, l'accepció d'escudella i carn d'olla podria ser la que segueix: “Mas reivindica la sobirania fiscal, que –diuen– pot afectar el ràting”. Quin de ràting, el de diari o el de mudar? “Rajoy avala que el PP català no bloquegi el pacte fiscal”. Ho avala perquè pensa que no l'obtindrem. “El ministre d'Economia promet a Catalunya Banc que tindrà l'Estat com a inversionista majoritari”. Ostres! Tenint en compte la solidesa econòmica de l'Estat, ja poden tancar. “El rus Putin, novament president, diu que està molt preocupat per la crisi de l'eurozona”. Ja se sap, els russos sempre han patit molt per Europa. Un no sap mai si acollona molt o força. “Alemanya arma amb submarins nuclears Israel”. Essent com és un país pacifista (llamp del cel!) fa molt bé. Els volen per jugar els nens. “El paper de Rato resta en el pendent”, es pot llegir. Amb l'acomiadament de pel·lícula que li van fer i el palet de bitllets de 500 que li endossaren, ha d'estar molt, molt preocupat. “El ministre d'Economia assegura que la situació bancària espanyola és diàfana”. Qui et fot! Quina vista que té aquest home! “Sarkozy s'estrena com a ex amb gran discreció”. Amb discreció? Es devia trobar malament. “L'amnistia permet regularitzar béns pagats en part amb diner negre”. Atenció: es tornaran a veure bitllets de 500 euros amb olor de resclosit. “Espanya ho fa tot bé”, ha dit el ministre alemany de Finances. Ostres! Si fent-ho tot tan bé anem com anem, què passaria si ho féssim malament?

“Brussel·les i París han pressionat per reforçar el nostre fons de rescat”. No és per simpatia: la balança és al seu favor! Ara que la dama viatja sola han obert l'ull. “Botín –que no dorm mai–, si es produeix el sanejament de la banca intervinguda, estima que la xifra necessària per a les quatre entitats és la de 40.000 milions d'euros. Però l'FMI creu que haurien de ser 50.000 milions”. Traduït a pessetes —un és romàntic— fa basarda: 8.319.300.000.000 de pessetes. “Ahir, dissabte, en els mitjans econòmics europeus es donava per fet que l'informe de l'FMI entre ahir i avui seria aprovat pel govern espanyol”. El sí de la Merkel al rescat de la banca espanyola ha precipitat les coses. Si es produeix, es pot dir que és la millor noticia econòmica dels últims vint anys. Pot ser el ser-hi o no ser-hi.

Hi ha en aquest moment una allau d'escudella i carn d'olla referida a l'economia europea, amb xifres que produeixen calfreds, de les quals també formen part les mandonguilles de bona part de la banca espanyola.

La respectabilitat, seriositat, fiabilitat, operativitat i solvència, on paren? Entre tant de safareig, brilla una resurrecció: s'accelera la construcció de l'eix mediterrani. Visca! (No sé ben bé per què estic eufòric: un és així.)