Maleïts mosquits femelles

Hi ha mil i un problemes abans que el que plantegem, però tothom que sigui víctima de les picades dels mosquits i en pateixi les conseqüències urticàries, estaria d'acord que es dediquessin més esforços al seu control i extinció, perquè a banda d'alimentar alguns ocells ja em diran de què més serveixen aquests insectes dípters. És més, en altres parts del planeta els mosquits són transmissors de greus malalties com ara el dengue, el paludisme i la febre groga. I no és una cosa menor: es calcula que les malalties transmeses afecten uns 700 milions de persones, i entre l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina es considera que cada any moren dos milions de persones per aquesta causa. Accions pal·liatives com ara els insecticides, els repel·lents –més sofisticats i més cars– i les mosquiteres redueixen les possibilitats de ser atacats pels vils animalons que ja no campen només de nit. Amb l'arribada del mosquit tigre del sud-est asiàtic, les víctimes potencials ho som a qualsevol hora. No sé quina variant em va mossegar ahir al matí a la cuina de casa mentre esmorzava, i a la feina també he patit atacs de rantells durant el dia. Els mosquits s'alimenten de nèctar, però algunes femelles adultes per poder posar els ous necessiten alimentació complementària amb proteïnes i ferro, i aquestes minivampiresses són les que es beneficien de la nostra sang. Un dels grans misteris de la creació és per què els mosquits ataquen determinada gent i, en canvi, altres individus que passegen o dormen al costat no són víctimes de la seva avidesa o gairebé ni s'assabenten que han estat punxats. No estem parlant d'una molèstia qualsevol. Particularment, m'emprenya una picada que no deixa gaire butllofa, en canvi, els efectes del verí duren entre cinc i set dies, ja sigui a les cames, al braç o a la mà, perquè les punyeteres saben molt bé on han de fer l'àpat. Hi ha un altre handicap, aquest econòmic, en la lluita contra els mosquits. Es tracta dels difusors que connectem a la xarxa elèctrica i ajuden a mantenir una certa placidesa a les nits d'estiu. Cada any guardo els difusors recarregables, en teoria, perquè a l'estiu següent quan vull incorporar-hi una nova càrrega em trobo que n'he de tornar a comprar perquè ja no hi encaixen.