Sempre el mateix

Més enllà dels raonaments adduïts per tots aquells que no veuen clar, o no veuen bé, que Catalunya s'independitzi d'Espanya, molts dels quals fonamentats en l'insult i l'amenaça, i d'altres més centrats en velles qüestions històriques però també de nova planta europees, hi ha la sempiterna cançó enfadosa dels atacs a la nostra llengua. L'odi a l'idioma català és l'inesgotable leitmotiv de les diatribes i pamflets d'aquells que el voldrien veure totalment extingit de la faç de la terra. El dia 10 d'aquest mes, el rotatiu El Mundo titulava a quatre columnes la notícia referida als elogis que TV3 està dedicant a la pel·lícula Fènix 11·23, en què es recreen les peripècies del vailet de 14 anys Èric Bertran després que, el 2004, hagués enviat uns correus electrònics a diverses empreses de supermercats en què les instava a retolar en català amenaçant-les, si no ho feien, amb enviar-los la seva organització, l'exèrcit del Fènix, unes tropes fantàstiques inspirades en l'obra de l'escriptora Joanne Rowling Harry Potter i l'orde del Fènix. L'Èric va ser denunciat per una de les empreses i va haver de comparèixer davant l'Audiencia Nacional. Finalment, es va retirar la denúncia i al noi no li va passar res. Doncs, bé, el titular d'El Mundo era aquest: “TV3 ensalza el filme del niño que amenazó por no rotular en catalán.” Després, en la lletra menuda del text, ho matisava una mica.

Un altre titular del mateix diari, en portada, dimecres: “El PP denuncía normas de CiU para catalanizar apellidos.” Una mica més avall, informava: “El motivo de la discordia es una instrucción dictada en 1998 (...) para que se facilite a los ciudadanos ‘traducir un apellido castellano (o extranjero) al catalán', incluso sin la necesidad de que se instruya un expediente para ello.” O sigui, que el PP està en contra d'una normativa que permet i facilita, però que en cap cas obliga. Tinc dos bons amics que es van acollir a l'esmentada normativa. Un va canviar, o millor dit va normalitzar, la forma Puigvert per Puigverd, i l'altre, sí, l'altre va catalanitzar-lo: de dir-se Buenaventura va passar a dir-se Bonaventura. En tots dos casos, quin mal s'ha fet a la societat amb el canvi? A qui o què s'ha perjudicat? Quines sagrades essències s'han menystingut? Per
El Mundo, el dany és evident: “Los García pasarían a ser Garriga, los Sánchez, Sanxís, y los Rubio, Ros.”