Ull de peix
On són els escriptors?
On sou, gent intel·ligent
i sensible?
En un llibre interessantíssim, Tornarem a vèncer, que és un recull dels grans discursos sobre Catalunya, a càrrec del prestigiós Solé i Sabaté, hi trobo el manifest que una munió d'intel·lectuals espanyols adrecen al colpista i dictador Miguel Primo de Rivera, davant dels decrets contra la llengua catalana que aquest havia promulgat. Les signatures, moltes, apleguen el bo i millor d'aquella cultura. Era el març del 1924.
Entre altres coses, diuen que la llengua és la característica de l'espiritualitat d'un poble, i que les disposicions del general poden “haver ferit la sensibilitat del poble català”, i que això pot crear “en el futur un abisme de rancúnies impossible de superar” i que, per tant, ofereixen “amb un gest fraternal, als escriptors de Catalunya, la seguretat de la nostra admiració i del nostre respecte envers l'idioma germà”. Afegeixen que totes les llengües, pel mer fet d'existir, esdevenen una obra “admirable de la naturalesa i de la cultura humana, fet sempre creditor del respecte i la simpatia de tots els esperits refinats”.
A continuació diuen que, essent Catalunya part d'Espanya, la seva llengua és una de les llengües espanyoles, i que la Renaixença de la literatura catalana –citen Verdaguer i Maragall– és un bé per a tot Espanya.
Molt bé, l'estil és florit, propi de l'època, i els benintencionats escriptors espanyols usen arguments que puguin ser acceptables per a un dictador més procliu a l'ampolla que als llibres. I tanmateix el manifest, en el seu conjunt, és emocionant. Crida l'atenció que diguin que l'anticatalanisme crea un abisme i que aquest pot ser irreversible.
¿No és estrany que, avui, després de l'agressiva sentència del Tribunal Constitucional contra Catalunya, enmig d'un reguitzell d'insults –alguns procedents de catalans colonitzats–, després de les paraules del ministre de Cultura –que diu “que cal espanyolitzar els nens catalans”–, després de tota la nostra desesperació, de la manca més absoluta de diàleg, no sapiguem res dels escriptors contemporanis espanyols? ¿On s'han ficat? ¿No senten res per Catalunya, excepte menyspreu? ¿On sou, gent intel·ligent i sensible? Estem esperant.
