Opinió

Paradors de turisme

Si calien més proves encara que el govern estatal no sap gestionar empreses, ara de sobte aflora l'afer dels paradors de turisme

L'empresonament del capo de la CEOE semblava que seria el nou capítol dels escàndols de la llarga sèrie de corruptes i estafadors que, amb bons apoltronaments polítics, s'enriqueixen de manera fastuosa i delictiva. Tant, que ja no és possible que els contactes garanteixin l'habitual impunitat pels procediments consuetudinaris. Si fem memòria, veurem que en la gran estafa de Gescatera durant l'anterior govern del PP, Blesa, president de Bankia i Caja Madrid i amic íntim de J.M. Aznar, deia –quan li preguntaven per les preferents i les pèrdues dels seus clients– que la culpa era dels que signaven sense llegir la lletra petita, els perjudicats dels papers que ell redactava. Eren ordes religiosos, fons dels col·legis d'orfes, etc., és a dir, no tan poderosos com els que ara han denunciat els deshonestos membres de la direcció de la gran patronal. Quines liaisons deuen tenir amb la resta de directius actuals perquè ni un d'entre ells hagi gosat fer la més mínima condemna als que han desprestigiat la CEDE d'una manera possiblement irreparable? Vist com han fet les coses les patronals i les cambres de comerç, no és estrany que el govern espanyol i els grans poders financers les hagin manipulat i no precisament a favor de l'interès general, que és el que els marca la llei. Doncs, ara, que no vinguin les cambres a plorar per la pèrdua de la quota obligatòria. Que els directius designats en eleccions en què obtenen les poltrones en unes adulterades eleccions en què només vota l'1,5% del cens. I que no vinguin tampoc les patronals a queixar-se que una vintena de financers i gestors de monopolis concessionals s'hagin autodesignat com a representants de l'empresariat i facin d'interlocutors de La Moncloa o s'emportin el rei a dinar a la seu de Telefónica o bé es vesteixin d'empresa familiar o de comissió de la competitivitat. En tot cas, a Gescartera hi hagué un paral·lelisme en la reacció. La presidenta, Pilar Giménez –Reyna, germana del llavors secretari d'estat d' Hisenda (membre de la família que passava les vacances, junt amb la de J.M. Aznar, al parador de turisme de Nerja), va evitar en un primer moment la presó, perquè el jutge va decretar que no es podia enviar a un penitenciari una dona “de tan pura fe religiosa”. Després, el gerent de l'empresa va demanar que el posessin també en llibertat, perquè a la cel·la se sentia “deprimit”. És curiós l'argument, perquè segur que a qualsevol petit lladregot la reclusió li produeix exactament les mateixes reaccions. Es veu, però, que la gent enriquida de manera tortuosa té una autèntica passa d'aquesta reacció. Concretament, Díaz Ferran i De Cabo han demanat també la llibertat, perquè tenen “ansietat”.

En aquests paràgrafs ja han sortit els paradors de turisme, que és on volia anar a parar. Primer, però, alguns comentaris amb relació a allò que ja vaig dir sobre els problemes de la companyia Iberia. Algunes dades complementàries les han recollit, de fonts britàniques, Andrew Parker i Miles Johnson (del FT). Diuen que els treballadors estan molt escalfats per les informacions de l'acomiadament previst d'un 22% de la plantilla, cosa que posa en perill el futur d'una companyia que, bé o malament, feia 60 anys que volava a l'Amèrica Llatina. S'havia dit que l'IAG (British Airways més Iberia) es convertiria en una companyia aèria poderosa, però a les primeres passes ja s'ha comprovat que el debut és molt decebedor. Les pèrdues seran el 2012 de 120 milions, imputables a Iberia, que n'és el llast. El director, Walsh, diu que es podran obtenir 1.600 milions el 2015. Tanmateix, la recessió profunda que viu Espanya no garanteix aquest propòsit ni per d'aquí a tres anys. A part dels problemes cíclics, la companyia en té d'estructurals. No pot afrontar la competència de les línies budget com ara Ryanair i Easyjet, que tenen pilots de 148.000 euros l'any i que volen 850 vegades l'any. A Iberia en són 197.000 per 623 vols, a part de tenir hotels de 4 estrelles. Per als passatgers, mal servei.

Una companyia de prestigi amb pretensions hauria de fer beneficis a les rutes de l'Amèrica Llatina, però amb prou feines pot plantar cara a la Latam (xilena i brasilera), que representa un competidor dur de rosegar. De moment, Iberia està reduint la capacitat d'un 15% i retira 25 avions d'una flota de 110. L'edat mitjana dels avions d'11,5 anys, però aquí hi entren també els de la British i, per tant, la quantitat comença a ser de substitució convenient. De manera que l'expansió d'IAG s'orienta cap a British i l'aeroport de Heathrow i, en canvi, la retallada cap a l'imperial Barajas. Tenim, doncs, mala peça al teler i el gerent Walsh diu que sense l'ajut del govern estatal, l'operació és causa perduda. És a dir: tornarem a pagar els contribuents privats del servei a Barcelona.

Els costos laborals d'operacions d'Iberia són el 34% del total (sense comptar el combustible) i, en termes comparatius, Ryanair té el 20% i Vueling el 14%. El govern de Rajoy tindrà un dilema, perquè l'eventual conflicte demostrarà si, amb la reforma laboral de Rajoy, es pot reestructurar una empresa com aquesta. La garantia britànica tampoc no és fàcil d'aplicar, perquè es diria que els termes i condicions de la fusió es van aprovar massa a favor del soci espanyol. Els inversionistes es pregunten si la consolidació va ser un encert i veuen que a Europa encara queden 300 companyies, mentre que als EUA, cinc companyies grans tenen un domini aclaparador. BA té previst de renovar la flota el 2013 amb tres A-380 i quatre 787. I ara tremolen tots els contribuents, perquè verbalment, la ministra Pastor ja parla de donar facilitats i ajuts al conglomerat pro-Madrid i anti-el Prat: (Bankia-Madrid-Barajas-Aena-Iberia) amb el mateix entusiasme que el TAV de Pontevedra, que, posats a fer, podria allargar ja fins a Finisterre. De tota manera, si calien més proves encara que el govern estatal, a més de mostrar-se incapaç de millorar o atenuar la crisi, sense cap mena de dubte no sap gestionar empreses, de sobte aflora l'afer dels paradors de turisme.

La noticia és sorprenent, perquè el turisme és relativament el que millor s'ha salvat de la crema i, en mans del govern espanyol gestor, els paradors han perdut 110 milions (mitja temporada, tancaments i retallades). Mai no he entès que no es reclamessin al Tribunal Constitucional els de Catalunya, perquè poden ser una profanació de castells i monestirs i del nostre patrimoni cultural i, a sobre, van ser durant molts anys cuina d'Aranda de Duero i mobles d'estil “remordimiento espanyol”. Tampoc s'entén això que diuen que, com en el cas d'Iberia, hi ha un excés de personal en relació amb el nombre de clients i una central de compres que sumant tota la xarxa no sembla que obtingui beneficis del poder de compra conjunt. En sentirem a parlar. Els d'aquí van tirant de la rifeta i el de Tortosa que guanya diners. N'haurem de parlar quan estiguem tots més ben documentats. Però ja sabem que en el sector dels fons d'inversió model voltor hi ha persones ben situades que poden canalitzar les compres a Espanya a preu de saldo. Per exemple, el Fons Cerberus, de nom infernal i diabòlic, que s'ha associat amb la Poniente del fill gran d'Aznar i el seu soci Álvarez Ossorio. El seu pare, més polifacètic, va ser del consell del Fons Centaurus, considerat de la branca oportunista i que va prescindir dels seus serveis, que es remuneraven amb pagaments a la Fazmatella. (Continuarà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.