Ull de peix
Parlem de moral
¿Què val la força
quan no l'assisteix
la raó?
L'argument roman inamovible, com si, feta la descoberta, ja no calgués dir res més: la consulta democràtica no pot ser perquè és il·legal i no figura a la Constitució. Pots argumentar el que vulguis: la consigna és pètria.
No val la pena que busquem les dotzenes i dotzenes de casos en què la democràcia s'ha respectat diguin el que diguin les lleis (les lleis són un pacte entre ciutadans, per si se'ns havia oblidat, no manaments divins); tampoc podem aportar casos de fora de l'univers de discurs dels integristes (que és España), com ara la reunificació alemanya, rere la caiguda del mur, que obvià totes les lleis; el referèndum a Gibraltar, a les Malvines o a països tan potents com el Quebec i Escòcia. La sobirania rau en el poble, oi que s'entén? Bé, doncs ja que és com parlar amb la paret, hi aporto un conegut exemple que té la gràcia de ser espanyol:
El 14 d'abril del 1931 es proclamà la República espanyola. Com va ser possible, si la vigent Constitució en aquell moment era monàrquica? Doncs va ser el resultat, agafeu-vos, d'unes eleccions municipals que van provocar el desdeny de bona part del govern espanyol d'aleshores. Què aconsellen al rei, Alfonso XIII? Que resisteixi, que tregui les tropes al carrer, que no en faci cas. El ministre de la Guerra, el general Berenguer, ja havia alertat els capitans generals de les mesures a prendre. El Consell de Ministres bull (i si negociéssim? “¡Por encima de mi cadáver!”, i coses per l'estil). Finalment el rei, que havia romàs callat, va dir: “Podría seguramente resistir. Pero la fuerza material no puede emplearse cuando no se tiene fuerza moral para ello”. La frase la va escoltar el doctor Marañón, i la consigna Pla al seu magnífic llibre Madrid: l'adveniment de la República, que us recomano calorosament.
¿De què val, Santamaría, l'escatainat “cumplir la ley” al costat de la raó moral? ¿Què val l'assetjament a què sotmeteu Catalunya al costat de la veu del poble sobirà? ¿Què val la força quan no l'assisteix la raó? No intento convèncer ningú, i menys encara els qui estan presoners de les seves obsoletes consignes. Però tenia ganes de parlar de moral. Que ja toca, no creieu?
