LA GALERIA
Empordanesa
El Punt Avui del dia 31 portava un cistellat de fets notables
Diumenge Manuel Cuyàs feia l'article sobre els ‘dies potents', mitja dotzena marcats al calendari. La consuetud dóna a aquests jornals fes-tius incidència social i en Cuyàs en parlava perquè el diumenge de Pasqua n'és un. I vet ací que el diari del mateix dia també m'ho va semblar, de “potent”: portava un cistellat, sobretot per a un empordanès, d'esdeveniments notables. De vegades els diaris no tenen gaire tall, majorment els de dies com els prepasquals o els que van de Nadal a cap d'any, però El Punt Avui del 31 tenia molta nyama. Ens acarava, als figuerencs, a la nòmina d'edificis públics tancats de temps ençà i pendents de reforma; diners morts que esperen diners vius (restauració, adaptació...) que si no van venir amb el totxo... A Figueres la situació inevitablement recorda el pas a nivell de la carretera de Roses: hi ha algú, avui, que no vulgui fer riure, que s'atreveixi a pronosticar el seu soterrament? Empantanegats el Casino, la sala Edison, la Cate, la plaça de toros, la casa de Dalí...; només als Caputxins, mig enllestits, s'hi faran més obres (abans podran ser visitats els cinc propers dissabtes). L'escalenc Mon Marquès dóna el seu arxiu sobre mestres republicans exiliats a la UdG. Em satisfà personalment, i perdonin la particularitat, perquè entre els 550 ensenyants estudiats hi tinc la tia àvia Joana Colom, un mite en el meu espai tribal; exiliada a Rússia, a la seva filla i cosina meva, encara avui li fem explicar els bombardejos de Stalingrad que va veure ‘en directe' als set anys. L'empordanès Josep Valls –no s'estranyin: el garrotxí té doble nacionalitat, consolidada al llarg de cap a mig segle– ens fa somriure una vegada més: present a la trobada de caps visibles dels jubilats, donada la mitjana d'edat del meeting, diu que hi va detectar molta... bufera, que si més no rima amb allò altre. A Bàscara per acompanyar els talls de carretera han produït una veritable galeria de pancartes de lluita a base de pensaments breus i incisius sobre els camions, les autopistes, el conseller... I a Bellcaire fa trenta anys que representen Bandera de Catalunya; trenta temporades refent l'obra d'Esteve Albert i Corb sobre els orígens d'aquest país, amb el castell de fons i escenari, com en fa la muralla d'Essaouira a l'Otel·lo d'Orson Welles o en farà aquest estiu la fortalesa de Masada del desert de Judea a l'Aïda de Verdi. Tot això deia el diari diumenge; dissabte a la redacció només hi devien quedar periodistes empordanesos: tots els altres eren a passeig amb Xevi Sala pel camí de ronda de s'Agaró.