Lluís Albert: 90 anys

Divendres que ve, el músic Lluís Albert i Rivas celebrarà noranta anys. Va néixer, en efecte, el 14 de juny de 1923, a Barcelona, on, de fet, com a gent benestant, vivia la família tot i tenir ascendència escalenca. Quan havien de tenir un fill, però, anaven a l'Escala perquè naixés com a empordanès, però en el cas d'en Lluís, la llevadora ja era gran i els pares van preferir assegurar l'èxit de l'esdeveniment. Van encertar, perquè en va néixer una persona d'una gran vitalitat, intel·ligent, activa, incansable, apassionada, que ara, als noranta anys, encara porta una marxa difícil de seguir. Per si hi hagués algun dubte de la seva vinculació a l'Escala, on viu, l'Ajuntament l'1 de setembre de 1998 el declarà Fill Predilecte de la localitat. Els antecedents familiars l'han ajudat a forjar-se una personalitat destacada. Els seus besavi i avi paterns van ser diputats i polítics sobresortints i la seva tia, la Caterina Albert i Paradís, va ser la genial autora de Solitud, entre altres obres de nivell. També pintava amb notabilitat. En Lluís ha estat un magnífic conservador dels papers de la tia i li ha dedicat un autèntic petit museu. A Lluís Albert li va donar per la música, a la qual ha dedicat la seva vida, des de tots els aspectes, com a ensenyant, intèrpret, estudiós, publicista i compositor. L'obra global és extensa, valuosa i eminentment de casa, sigui per a cobla o per a formacions de caràcter clàssic. Les seves melodies porten la salabror del mar i la sentor del terrer empordanès. El passat dia de Sant Jordi l'Ajuntament de l'Escala ja va iniciar un període d'homenatges amb una conferència biogràfica il·lustrada amb projeccions que va tenir lloc a la biblioteca municipal. Ara, el pròxim diumenge 16 de juny, a l'església parroquial de Sant Pere de l'Escala hi haurà un concert a càrrec de la Principal de la Bisbal –cobla que enguany celebra també el seu 125 aniversari– i l'Orfeó de l'Empordà, amb intervenció d'altres destacats artistes com els pianistes Anna Ferrer i Pere Puig, la soprano Rosa Mateu, el violoncel·lista Josep Bassal i el compositor Jaume Cristau. M'he assabentat que en Lluís Albert estrenarà una nova sardana –en té més o menys un centenar– que ha titulat El cant del cigne. “A partir d'ara –m'explicava fa uns dies– ja no asseguro que segueixi component perquè el cap pot començar a fallar. Per això aquesta la presento com la darrera que faig amb tota consciència i dignitat, amb l'estil personal. De la resta, ja en parlarem.” Que aquests noranta anys siguin el començament d'una pròrroga indefinida!