Opinió

Ombres d'estiu

Tempesta i estranyesa de la mort

He assistit a dues grans tempestes aquest estiu: una a vora mar i l'altra a prop de muntanya. Dic que hi he assistit perquè una tempesta és un espectacle que fascina i a la vegada espanta una mica. És amb un sentiment d'inquietud i d'estranya emoció que, enmig de l'última tempesta, he llegit com s'esdevé la mort del vell príncep Nicolau Andreievitx Bolkonski a Guerra i pau. Una mort de malaltia, a conseqüència d'una embòlia, enmig de la matança de la guerra. La tempesta em va agafar sota un cobert precari al jardí de casa i, sense moure'm del lloc per no mullar-me, vaig llegir el passatge dreta mentre la pluja esquitxava les pàgines. Em va semblar que, tot i que la posició estava forçada per les circumstàncies, llegir-ho dreta era un gest de respecte i potser d'un cert temor davant de la mort d'un home rar, d'alguna manera excepcional, fora d'època i a banda de la societat, amb rampells de lucidesa i esclats de còlera. Un príncep terratinent que es creia el protector dels seus súbdits camperols. El pare del príncep Andreu. També el de la princesa Maria, que, vivint amb ell apartada del món, hi mantenia una relació de dependència en una barreja incerta de por i d'afecte. Maltractada pel vell al final de la seva vida, sense que se sàpiga què li fa pagar, la princesa no s'atreveix a visitar-lo quan està malalt i fins li desitja la mort sentint que, alliberada, podrà disfrutar d'una vida nova. Quan el moribund la reclama, la filla sent de nou un poderós afecte. I també el pes de la culpa pels seus desigs. És l'última vegada que el veu viu. Quan torna a veure'l no es creu que estigui mort: “I, dominant l'horror que l'atuïa, li posà els llavis a la galta. De seguida, però, reculà. Espontàniament tota la força de la tendresa que sentia per ell desaparegué i va fer lloc al sentiment d'horror pel que tenia al davant. «Ja no hi és! Ja no hi és! Ja no hi és!» i, en el mateix lloc on era, hi ha alguna cosa d'estrany, d'hostil, un misteri terrible, esgarrifós i repugnant!” En llegir-ho vaig tremolar. L'he sentit, aquest misteri terrible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.