Opinió

La col·leccionista

El plaer de llegir

Fenomen editorial. Thriller monumental. Els lectors cauen rendits a grapats i els crítics vessen elogis amb una generositat mai vista. És impossible agafar un llibre com aquest sense prevenció. Doncs bé, aquest article va destinat als que encara no heu llegit La veritat sobre el cas Harry Quebert i que podríeu tenir la temptació de rebutjar-lo, farts o potser incrèduls davant de la unanimitat que ha despertat. No feu cas de res, no us qüestioneu si una novel·la pot ser comercial i tenir qualitat literària a la vegada, no vulgueu saber si és només una novel·la de misteri o va més enllà. La meva recomanació és que agafeu el llibre del jove Joël Dicker i us deixeu seduir. I, si pot ser, tingueu sempre un llapis a mà. Potser us vindrà de gust subratllar frases com aquestes: “Perquè escriure llibres no és res: d'escriure en sap tothom, però no tothom és escriptor.” O aquesta: “Esperar que un dia les coses millorin: potser l'amor és això.” Veureu desfilar un seguit de personatges que entraran a dins vostre i s'hi quedaran instal·lats una bona temporada i, probablement, també guardareu a la memòria una imatge precisa de la ciutat d'Aurora, a New Hampshire, tot i no haver-hi estat mai. Us trobareu una novel·la que reflexiona –i us convida a reflexionar– sobre els límits de l'amor, sobre l'èxit i el fracàs, sobre la veu de l'experiència i el respecte pels professors, sobre la vida en petites comunitats, sobre el curiós i difícil món editorial. Joël Dicker, el seu autor, nascut a Ginebra, és jove però sorprenentment savi. Quan tenia dinou anys va presentar un relat a un certamen literari. Li van dir que publicarien el seu relat, perquè era el millor, però que no li donaven el premi perquè estaven segurs –tot i no poder demostrar-ho– que era un plagi. Davant de la seva indignació, la presidenta del jurat va voler tranquil·litzar-lo: “Paciència! Si has escrit això amb dinou anys, als trenta guanyaràs el Goncourt!” Ara en té vint-i-vuit, i el vell editor francès Bernard de Fallois ha cregut en el seu talent, tot i la seva joventut. “La veritat sobre el cas Harry Quebert” es venia a les petites llibreries franceses amb el reclam: “Llegeix-lo i si no t'agrada et tornem els diners.” Ho entenc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.