Afirma Cercas

Afirma Javier Cercas que “es pot ser demòcrata i estar a favor de la independència, però no es pot ser demòcrata i estar a favor del dret de decidir”. L'escriptor català d'origen extremeny ho diu en un article publicat fa pocs dies al diari espanyol El País. A parer de Cercas, els catalans estem vivint “una mena de totalitarisme soft” que els partidaris del dret de decidir han imposat sobre els que en són contraris. La trampa ideològica de Cercas és, com ja hem vist altres vegades, equiparar el totalitarisme a l'ascens polític i social del sobiranisme. Davant la falta d'alternativa convincent, i davant l'allau d'arguments emocionals o quantificables en favor de la secessió, els partidaris de la unió amb Espanya acusen els sobiranistes de totalitaris. Sincerament, esperava més de Javier Cercas.

Aquesta consolidació del sobiranisme, al seu parer, es reforça pel temor a expressar-se que ell creu que tenen aquells que pensen diferent. Aquesta idea no deixa de ser paradoxal, i fins i tot hilarant, perquè ell mateix es desmenteix en publicar la seva opinió amb total llibertat en un mitjà de comunicació. Els adversaris del dret de decidir tenen tantes o més tribunes que els seus partidaris: que en facin ús o no depèn únicament d'ells mateixos.

En el seu article, Cercas fa una analogia del dret de decidir amb un semàfor, per afirmar que ell no té dret a decidir si s'atura o no davant d'un semàfor en vermell, de la mateixa manera que diu que no té dret a decidir si paga impostos o no en paga. Continuant la poc afortunada analogia entre el dret d'autodeterminació i un semàfor, se li podria preguntar si té dret a creuar o no el carrer si el semàfor, a causa d'una avaria o per la raó que sigui, s'ha quedat bloquejat en vermell. El nucli del seu argument, que Cercas branda just després, és el pes de la llei. Com que la llei no permet que els catalans ens autodeterminem, la qüestió queda tancada. Si fos per la llei, les dones encara no votarien i els negres dels Estats Units continuarien segregats. La democràcia i la llibertat estan sempre per davant de les lleis. Cercas, que ha escrit sobre el falangisme i sobre el 23-F, ho hauria de saber millor que ningú.

Afirma Cercas, també, que l'independentisme només està representat per ERC i la CUP. Segons ell, la resta de diputats del Parlament de Catalunya no són inequívocament sobiranistes. Crec que aquí també s'equivoca, atès que a les eleccions del 25 de novembre CiU va incloure al seu programa, per primer cop, l'objectiu de l'estat propi. I no cal tenir un màster en ciència política per entendre que un estat català equival a la independència de Catalunya. Cercas exigeix una definició clara perquè “encara no sabem si Convergència és independentista, però sí que sabem que Unió no ho és”. Jo ho diria de manera diferent en forma i fons: ja sabem que Convergència és independentista, però encara no sabem si Unió ho és. Continua Cercas dient que si CiU es presenta a unes eleccions amb la bandera de la independència les perdrà. Com ho sap? No ho sap, però aquesta possibilitat li encaixa molt bé per quadrar l'article.

Deixo per al final la principal perla del seu text, allà on Cercas assegura que el dret a decidir és “un dret fantasmal que no ha estat argumentat, fins on arribo a entendre, per cap teòric”. El lector comprendrà que, en relació amb aquest punt concret, m'estalviï la rèplica perquè l'afirmació és tan absurda com ridícul seria el meu intent de resumir-li tots els estudis relacionats amb el dret d'autodeterminació.