Punt final a les Fires. Adéu a deu dies de gentada pertot arreu, de dinars familiars, de nits llargues, de tardes màgiques, d'atraccions que t'embafen d'emocions intenses, de parades d'artesania, de tradició, de novetats, de mirades dolces de la mainada, de primeres experiències per als adolescents, de no trobar aparcament, d'aquella feinada que mai s'acaba per als que treballen, de música, de foc i petards, de gegants i diables, de castellers, de passejar i passejar, de certamen, de soroll, d'entrepans a barraques, de concerts de rock i de sardanes, de titelles, de pescar aneguets i de pujar a la noria, de trobades amb els amics de sempre o amb els que et retrobes en dates especials, de riures intensos i de plors amargs, d'indiferència per a alguns, de necessitat per a d'altres, d'una mica de tot i massa de res. Així són les Fires. Així les vivim els gironins. I ja estem esperant que arribin les de l'any que ve.