Keep calm
Pedro J
En la Guerra de la Secessió es busquen totes les pessigolles judicials i fiscals possibles
Pedro J. Ramírez, el periodista més influent en la història democràtica d'Espanya, va dir ahir a can Basté, en un gran cara a cara radiofònic amb Pilar Rahola, que no ha pogut trobar “cap indici” que Artur Mas “participés expressament en cap delicte”. El 16 de novembre del 2012, nou dies abans de les eleccions catalanes posteriors als Fets de Setembre, El Mundo va dinamitar la campanya titulant en portada “La policia vincula comptes a Suïssa de Pujol i Mas amb la corrupció de CiU.” El diari es basava en un suposat esborrany policial que la mateixa policia i el Ministeri de l'Interior, després que el PP i Carme Chacón intentessin treure'n rèdit, van trigar 19 dies a confirmar que, oficialment, no havien fet. Hi ha molts elements que expliquen la davallada de CiU en aquelles eleccions, des del cartell messiànic a la indefinició, passant pel factor Duran. Però que El Mundo va alterar el funcionament normal de la democràcia a Catalunya –això i una vaga general en plena campanya!–, ho prova el seu tuit de les 00.21 del 26 de novembre: Quién nos iba a decir que en la redacción de El Mundo tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas en Cataluña! És evident que existeix una Guerra de la Secessió en la qual hi participen molts peons i es fan servir moltes eines, una de les quals és buscar totes les pessigolles judicials i fiscals possibles, no només als actors principals del procés, sinó a qualsevol susceptible de donar-hi suport. Al Barça, per exemple, no li perdonen que cedís el Camp Nou per a la Via Catalana. Espanya té un deute públic desbocat i, vulgui o no, és un país intervingut. Europa li ha salvat la banca i, a canvi, és evident que hi ha una exigència de major zel en la lluita contra el frau fiscal. Ara, si dins d'aquest augment de zel, la peça que cau afebleix la dèria catalana, als ulls de Rajoy hi surt l'emoticona de les sevillanes.