El president Rigol va fer-ne força incidència en la seva intervenció en l'acte inaugural de les jornades Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat, organitzades per aquest diari el cap de setmana passat: A San Ildefonso de Cornellà van omplir en l'acte de la Taula pel Dret a Decidir, de la mateixa manera que ho van fer a Tremp i, per posar un exemple, Girona. I va explicar que una gent de San Ildefonso, castellanoparlant, explicava que havia arribat d'Andalusia perquè allà on va néixer no hi havia expectatives i que ara un dels seus fills havia de marxar de Catalunya pel mateix motiu. I que havia dit prou, que es posava a treballar perquè aquí hi hagués les condicions necessàries perquè la gent jove no hagués de marxar, si no vol, i que això es basava en la independència. El president Rigol, acompanyat per l'alcalde Puigdemont i per Joaquim Nadal, que va escriure i llegir el manifest de les jornades i que presideix la Taula Gironina pel Dret a Decidir, va insistir molt en la transversalitat de la gent que vol el dret a decidir i en la necessitat de la capil·laritat del procés, d'explicar i fer arribar a tothom la informació necessària perquè pugui decidir si es posa al nostre cantó el dia que puguem anar a votar. Perquè, i en això va coincidir amb Josep Rull en la jornada final de diumenge, i, de fet, amb tots els líders que van passar per l'Auditori de Girona, del que es tracta és de tenir llibertat per posar la condicions necessàries per viure amb dignitat.

Aquesta és una de les claus de tot plegat. Cal fer pedagogia extrema per explicar a tothom fins a la extenuació que el 9-N no es vol imposar res, que senzillament es vol tenir el dret a decidir el que volem que sigui Catalunya. I que volem que estiguin al nostre costat, tots, a l'hora de voler votar. I, és clar, del que es tracta és de donar-los arguments perquè a més votin que sí. No és complicat, perquè els arguments econòmics ens donen totes les raons del món per convèncer aquells que emocionalment no són partidaris de la independència. Però els necessitem a tots, parlin en la llengua que parlin, i no només per motivacions econòmiques, que també, sinó pel sentit comú dels que volem viure amb dignitat i tenir la llibertat d'escollir la manera com volem ser governats. Molt més de 300 anys després, els catalans volem recuperar les nostres llibertats per ser. I per continuar essent.