Viure sense tu
Mots
Tot s'ha de dir a mitges, amb eufemismes, i per via oral
“No puc dir el teu nom. O el dic negligentment... tinc el desig de tu...” Sempre tinc aquest deliciós poema de Vicent Andrés Estellés al cap. Però aquests dies agafa un altre sentit, més enllà del sexual, i del de pàtria esvelta, i alta i lliure. I és que buscant una fórmula participativa per salvar la suspensió del decret i de la llei de consultes hem perdut els mots. El nou 9-N permet que hi hagi urnes, paperetes i locals arreu, i voluntaris a raig, però força un ús del llenguatge fins a fer de la informació política poesia pura. La compareixença de la vicepresidenta Joana Ortega presentant el desplegament del 9-N va ser una bona mostra d'això que vull dir. Com que no som davant d'una consulta amb tots els ets i uts, no es pot parlar de col·legis electorals, sinó de locals de participació. No hi ha presidents de meses, hi ha coordinadors i gerents. I no hi ha cens, hi haurà un registre que es completarà així que es voti. Perdó, volia dir així que s'hi participi. Perquè serem en una jornada de participació, que té el pic el 9-N i seguint les normes s'allarga quinze dies. Però tot s'ha de dir a mitges, amb eufemismes, i per via oral. No fos cas que el rastre escrit acabi donant ales per a recursos renovats i noves suspensions. Ara ho estudia La Moncloa.
Un altre poeta Miquel Martí i Pol ens deia que havia heretat l'esperança dels avis, i la paciència dels pares, i de tots dos els mots dels quals se servia. I d'això vivim, de l'esperança, i de la paciència, vist que els mots els hem d'administrar de manera serena. Estem en fals, diuen que en frau de llei, que de fet també és tota una altra manera de desplegar un vocabulari ofensiu. Mireu si cal equilibrar el sentit de cada mot que la RAE ha anat corregint el seu diccionari d'ençà el 2010: administració, autodeterminació, catalanisme, consulta popular, democràcia, majoria silenciosa, nacionalitat, plebiscit, referèndum, sobirania nacional, entre d'altres. I aquí una vegada
més, quan es vagi al diccionari, si es dóna el cas, l'ús dels mots ja no serà poètic, serà jurídic.
