S'acosta una nova final de la copa del rei de futbol amb l'Athletic i el Barça com a protagonistes i, ho sap tothom i és profecia, també s'acosta una nova xiulada col·lectiva a l'himne d'Espanya. A mi, tant me fa que es xiuli l'himne com que no es xiuli. Fins i tot, tant me fa si el públic ensenya el cul o no. Però que tant me faci no vol dir que em sembli que s'ha de xiular o ensenyar el cul. Perquè em sembla que no s'ha de fer.

Com a catalans o com a bascos tenim moltíssimes raons històriques per no sentir-nos identificats amb l'himne d'Espanya ni amb cap dels símbols nacionals de l'Estat espanyol. Són raons que es resumeixen en una: l'afirmació de la nació espanyola es fonamenta en la negació de les altres nacions, en el nostre cas, la basca i la catalana. Però no només això, els ciutadans espanyols mateixos haurien de tenir també moltíssimes raons històriques per no sentir-se identificats amb l'actual himne d'Espanya, recuperat per la democràcia però hereu de les llargues etapes dels totalitarismes.

Tanmateix, xiular l'himne d'Espanya durant els 27 segons de durada de la versió curta, que és la que sona quan el cap d'estat presideix un acte esportiu, és una reacció semblant a una ejaculació precoç: un plaer efímer que allunya de la felicitat ferma i perdurable. Vaja, que després de xiular o ensenyar el cul, quan l'acte acabarà, anirem a dormir, que la son no perdona, com va descriure fa anys el Quico Pi de la Serra.

El que no té gaire sentit és participar en una competició que es diu copa del rei, que abans de la primera eliminatòria ja saps que si arribes a la final t'hauràs d'empassar la musiqueta i, quan arriba el moment, muntar l'espectacle. Tot plegat em recorda el procés de transició nacional: sabem mobilitzar-nos socialment, però no sabem desencallar políticament ni jurídicament l'accés a la sobirania pròpia.

Perquè per al rei, 27 segons de desaprovació no li són res si després els capitans, ritualment, passen a recollir els trofeus, el saluden amb afecte i abaixen el cap amb cortesia. Vaja, que evitar 300 anys més de borbons requereix més i millor feina.