La columna
Ens trobem
A mesura que avança la novel·la, descobrim que la realitat, com sempre, és molt més inquietant
Fa unes setmanes aquest espai servia per parlar dels homes a partir del llibre de relats de Vidal Vidal Una casa blanca i altres cases (Pagès Editors). Avui és el torn de les dones. L'escriptora Teresa Muñoz presentava ahir a la llibreria Caselles de Lleida la seva primera novel·la, Com si fos ahir (Amsterdam). Dels homes de mitjana edat de Vidal, en crisi, perplexos per la fi de la joventut i l'arribada de la maduresa, incapaços de dedicar-se una mirada tendra i introspectiva perquè no han estat ensenyats per a això sinó per tirar endavant fins a trobar de morros el mur de la realitat a davant, passem a una protagonista, la Sabina de Com si fos ahir, que resulta ser tot el contrari: una dona jove, en la mitja trentena, paralitzada a les portes d'una crisi que en un primer moment ens sembla simplement sentimental, la fi d'una relació de parella d'orígens adolescents perquè ja s'està entrant en la maduresa. Per arrencar la Sabina del seu estat d'estupefacció, Teresa Muñoz la fa posar davant d'una psicòloga, la qual li va desentranyant en diverses capes l'origen exacte del seu malestar i la seva paràlisi.
Però, a mesura que avança la història, descobrim que la realitat és molt més inquietant, i el que pensaven que era una novel·la de retrat psicològic de les dones joves urbanites en crisi esdevé alguna cosa més. Sempre hi ha d'haver alguna cosa més. La protagonista ho desconeix, però els lectors anem intuïm a poc a poc que hi ha una ombra al fons de la història que a poc a poc s'anirà desvelant. La novel·la es transforma de sobte en una trama fosca, inquietant, que no podem parar de llegir fins a desentrellar-la completament.
La història de la Sabina és tan personal i complexa que no serveix per fer generalitzacions sobre les dones de la mitja trentena en crisi. Però precisament aquesta complexitat i singularitat és el que caracteritza l'univers femení que Teresa Muñoz retrata. Entre els homes de Vidal, tan concentrats a fer que s'obliden del ser, i la Sabina de Muñoz, sobreexposada al ser, la humanitat fa temps que dóna tombs i girs i més tombs i, de tant en tant, ens trobem.
