Filles de Verges

A la vila vergelitana hi havia un gran trasbals aquell estiu del 1946. Una carta anunciava la imminent visita d'una filla del poble –Dolors Montaner Hortal (la Lolita)– que de joveneta havia emigrat amb la seva família a l'Uruguai i que tornava amb les seves filles per retrobar-se amb els familiars. Es deia que el marit li havia llegat una fortuna i que ara, ja vídua, volia tenir un gest de gratitud amb el poble. En arribar a Verges una munió de criatures es van arremolinar al voltant del cotxe i la senyora, obrint la finestra, va escampar a tort i dret un doll de monedes i de caramels que la mainada recollí amb fruïció.

La major il·lusió era tornar a veure les seves cosines –les germanes Montaner Pibernat– i passejar amb elles de bracet pels carrers, com quan eren adolescents; i aquest desig el va complir sota la mirada escrutadora del pobler enter des de darrere les cortines. Abans de marxar va realitzar una important donació a l'església del poble i va encomanar al rector que entregués cinc-centes pessetes
–una quantitat respectable llavors– a tota persona de Verges que portés el cognom Montaner. Al cap d'uns dies se'n va anar i mai més es va saber d'ella.

Han passat gairebé setanta anys. La protagonista va morir l'any 1960, però queden els descendents. Ara hi ha un corrent que s'escampa: construir l'arbre genealògic de cada família. Una firma, My Heritage, insereix informàticament les dades dels avantpassats que els envien, obtingudes de partides de naixement, casament, defunció, etc. recollides dels registres i de les parròquies. Quan el nom d'un avantpassat comunicat a My Heritage coincideix amb el que ha assenyalat una altra persona a qualsevol lloc del món –tenen un arxiu de 28 milions d'arbres genealògics, amb 1,7 bilions de persones– aquesta institució ho comunica a les dues parts interessades.

I així fou com a Verges varen assabentar-se que una persona de Montevideo, la senyora Virginia García Piñerua, s'interessava per Dolors Montaner Hortal, la mateixa que va venir a Verges l'any 1946, besàvia de la demandant. Llavors les dues famílies, la de Verges i la de Montevideo, varen intercanviar informació per internet i una prova del mateix parentiu fou que les dues parts havien sentit a parlar de l'escampada de diners i caramels a la mainada.

I una tarda lluminosa d'aquest estiu, al pati de la família Montaner, junt a la plaça Major de Ponç Pilat, va tenir lloc el retrobament de la família de Montevideo, desplaçada expressament, amb els parents empordanesos Montaner que la mestressa de la casa –la senyora Montserrat– havia pogut localitzar. Tots evocaren els seus records i l'emoció els va embargar els sentits en uns moments inoblidables.