Discòrdia

La República, espanyola per descomptat, que va arribar l'any 1931 tenia a Catalunya un lema que anunciava desastres: “Visca Macià, mori Cambó!” La incapacitat de fer-se càrrec del país sencer, d'entendre'l com una unitat de destí, és una constant històrica dels capitostos i capatassos del catalanisme. “A Catalunya el separatisme és més un sentiment que una convicció”, va escriure Cambó el 1927 en un breu assaig polític que no es va poder publicar fins al 1930: Per la concòrdia. Si encara no ha perdut vigència no és perquè la història es repeteixi, sinó perquè el comportament dels pobles presenta constants que semblen incapaços d'evitar. Després de dubtar que hi hagués algú “prou candorós” per creure en “la separació de Catalunya per persuasió”, a la manera de Noruega i Suècia, advertia Cambó: “L'esforç que Espanya féu per guardar les darreres colònies, el faria, centuplicat, per guardar Catalunya, si mai Catalunya tractava de fer efectiva la seva separació d'Espanya. Davant l'alçament català, cessarien les discòrdies de partit i de classe, restarien, en un moment, resolts o posposats tots els altres problemes…” És increïble que, al cap de tant de temps, el separatisme candorós —el que argumenta que a Espanya també li convé la secessió, el que sosté que, un cop independents, serem fins i tot més amics— encara frueixi d'un predicament tan gran, malgrat les evidències. Era previsible, i ja és un fet, que davant el desafiament els partits espanyols es posarien d'acord en una tarda —qui se'n recorda, dels seus problemes de tresoreria, i de tants polítics encausats: només dels que tinguin a veure amb Catalunya es parlarà—, mentre els visionaris del “nou país” tarden setmanes a confegir una declaració d'intencions que serà lletra morta l'endemà. En paraules de Cambó: “Jo us dic que a Catalunya no hi hauria, en favor del moviment separatista, la unanimitat que hi hauria a Espanya per sufocar-lo.” I molt ha canviat el país des de llavors, però en direcció contrària a la majoria i al consens socials que farien falta per suportar l'empresa separatista.