La columna
La paradeta
El procés és ara un restaurant llibreria on alguns llegeixen Hofmann i d'altres, la carta de vins
El cap de setmana passat vaig dinar en un d'aquests restaurants llibreria que es van posar de moda fa uns anys, on a més de tastar les darreres novetats editorials un es pot endinsar en la suggeridora trama gastronòmica d'un xef encasellat en algun subgènere de la cuina d'autor. Aquests restaurants llibreria tenen tota la lògica del món: la cuina i els plaers del paladar tenen cada cop més a veure amb la ficció, mentre que el món editorial va entrar fa temps en una espiral depredadora en què les novetats es cuinen, es degluteixen i es paeixen sense temps per distingir els bons plats literaris del menjar de ranxo.
El maridatge i els establiments de doble ús s'han estès a molts altres sectors. Hi ha perruqueries que també són sales d'exposicions d'art, i sales de massatges on pots degustar vins de diverses denominacions d'origen. A Balaguer tenim una perfumeria que també és un servei de missatgeria ràpida per a tota mena de paquets, i a Nova York, que no volen ser menys, m'expliquen que hi ha un cèlebre establiment on fan caputxinos i tatuatges amb un ample assortit de totes dues coses. Els humans fa temps que som així: hi ha persones que ofereixen un altruisme generós i a la rebotiga s'hi pot admirar un ego fabulós; n'hi ha que tenen els aparadors plens d'aventures i experiències, i a dins els seus prestatges estan àvids de ser reomplerts de seguretat familiar; d'altres ofereixen tendresa i busquen luxúria, o viceversa, i alguns són intel·lectuals cerebrals que criden com animals en els partits de futbol. El secret de no parar boig i que l'establiment rutlli bé és la negociació tranquil·la entre les diverses línies de negocis.
A l'independentisme, que em perdonin, li passa el mateix. La petita botiga resistent i esquerrana de fa trenta o quaranta anys s'ha ampliat ara amb tota mena d'articles diferents i contradictoris. Un procés constituent és un restaurant llibreria on alguns van a buscar un llibre d'Abbie Hofmann i d'altres, a menjar el menú degustació regat d'un vi elegant però que no sigui massa car i de retorn afruitat. O s'accepta la diversitat, o tanquem la paradeta.
