De set en set
Refugiats
És pervers dir que els
refugiats aspiren, únicament, a un nivell de vida més alt
Serà corcó, pedra d'escàndol, malson permanents, tant des d'un punt de vista polític com personal. Contra el drama que farà que trontollin, aquest cop sí, els fonaments de les utopies d'una pau mundial, se senten veus de dring positiu, d'alguns eurodiputats amics i de la figura urbi et orbi del Papa, carregat de bona fe, tot i que vist amb mal ull, àdhuc odiat, pels que remenen les cireres en l'estructura d'una Església massa corcada per les servituds a què s'ha sotmès al llarg dels segles.
En un article a Catalunya Resistent de l'associació catalana d'expresos polítics, Enric Cama ens ofereix pistes sobre el perquè de tot plegat i ens invita a l'anàlisi de les estratègies polítiques de les grans potències mundials i de l'OTAN (on hi ha Turquia) per remodelar negocis tan negres, ai!, com el del petroli i vendes tan suculentes com les de l'armament.
És pervers dir que els refugiats aspiren, únicament, a un nivell de vida més alt. El drama humanitari –que algun dia serà estudiat com una esmena a la totalitat sobre el nostre capteniment col·lectiu– és la torna d'un afany de poder i d'ingerències sempre emmascarades, amb retòriques buides i amb amenaces sobre el nostre tan lloat model de civilització. ¿Algú sabria dir-me quin és aquest model? ¿I si val la pena la destrucció sistemàtica de països –com l'Iraq, des del 1991– que garanteixen la fabricació de l'odi, en quantitats que mai no podrem pair? La marxa europea del pròxim cap de setmana servirà, si més no, per recordar-nos que no som innocents i sí culpables per la nostra complicitat.
