Opinió

Full de ruta

Tres episodis exemplars

La crisi de Veneçuela ja no interessa. És el que passa quan acaba la campanya

Primer. Resulta que dilluns passat es va engegar una operació contra la corrupció amb llum i taquígrafs –i mai com ara aquesta expressió té tant de sentit– que ja veurem com acabarà. Els escorcolls per buscar una documentació que, en molts casos, està penjada als webs dels mateixos ajuntaments va afectar diversos territoris de l'Estat, però com vostès ja deuen haver endevinat, la caverna va posar el focus només en Catalunya. Amb tant de focus devien quedar enlluernats i no van veure que al darrere de l'operació hi havia, també, dos jutges esmentats en les converses entre Daniel de Alfonso i Jorge Fernández Díaz qui, pel que sembla, continua sense renunciar al càrrec. El fet que diverses informacions apuntin que, efectivament, al 2012 es va iniciar una campanya bruta per desmuntar l'independentisme tampoc no ha fet ni fred ni calor a les Espanyes. Al contrari: encara ho deuen considerar justificat. Com quan un adult dóna una cleca a un infant impertinent. Calla i deixa fer als grans, nen!

Segon. I és que el focus es va movent a conveniència. Han vist, vostès, com la crisi de Veneçuela s'ha solucionat de cop? Ja no hi ha inflació, ni violència ni cues als supermercats. ¿No recorden els últims dies abans de les eleccions, quan Veneçuela era notícia diària de determinada premsa de Madrid? Sí, parlo de la premsa del focus. ¿Recorden quan cada dia en sortia alguna notícia a les televisions espanyoles? ¿I com, després, en la propaganda electoral, s'afirmava que un determinat partit volia convertir Espanya en Veneçuela? Bé, doncs han passat les eleccions i Veneçuela ja no interessa.

Tercer episodi: després de set anys, el Regne Unit publica un informe en el qual diu que el govern de Tony Blair es va precipitar entrant en la guerra de l'Iraq. Els Estats Units ja van fer quelcom semblant fa un temps. Però que a les Açores no s'hi van reunir tres persones? Bush, Blair i... sí, home: aquell senyor del bigoti que parlava català en la intimitat. Ah, que no pensa disculpar-se? Que això és Espanya? Ah, és clar. Perdoni, perdoni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.