Tribuna
El combat de les paraules
“La missió de la majoria sobiranista és convèncer dialècticament
“L'art de la guerra es basa en l'engany.” Aquesta frase és extreta del llibre L'art de la guerra, de Sun Tzu, un estrateg xinès del segle IV abans de Crist, i ara reproduïda per Daniel Arasa a través de la seva obra La batalla del Ebro a través de los partes de guerra, la prensa y la radio, de l'@editorialgregal.
Informar d'una guerra vol dir maquillar les dades a favor dels interessos de cada bàndol; vol dir, doncs, manipular-les dins el context propagandístic dels comunicats de guerra. La informació de les cròniques té com a objectiu explícit o de rerefons elevar la moral de la mateixa rereguarda.
Malgrat que tant els republicans com els nacionals van recórrer a l'art de la guerra, és a dir, a l'engany, els “guanyadors” van ser els nacionals perquè, a banda de combatre amb les paraules, també ho van fer amb un exèrcit ben preparat i amb l'assistència dels exèrcits alemany i italià. Molta gent, però, considera els republicans vencedors morals de la batalla.
El 16 de novembre de 1938, després de 115 dies d'intensos combats, es dóna per acabada la batalla de l'Ebre, amb milers de morts i presoners. Fixem-nos, però, en el titular del diari republicà Treball (13 de novembre de 1938) “Ni a l'Ebre, ni al Segre ni a Llevant. L'enemic no aconsegueix vèncer la resistència republicana. I es venja assassinant les dones i els infants de la nostra rereguarda.” I ara en el titular del nacional Diario de Navarra (9 de novembre de 1938): “En los sectores del Ebro, Levante y Segre, sufren los rojos pérdidas elevadísimas, conquistando nuestras tropas en el Ebro las posiciones importantes de la Sierra del Águila, haciéndoles 486 prisioneros, 140 en Levante y más de 500 en el Segre.”
En 4 dies de diferència (13 i 9 de novembre), hi ha un contrast informatiu monumental. ¿Quin diari menteix? Potser més que “mentir”, cap dels dos no dóna una informació global, i busca, com és lògic, aixecar la moral de les rereguardes. Els nacionals “no” vencen la resistència republicana en termes absoluts, però sabem que està tocada i pràcticament enfonsada des de la perspectiva general de la guerra.
Avui, a 19 d'agost del 2016, i a Catalunya, afortunadament ja no es lliuren combats militars de deriva primitivista, sinó combats de paraules, propagandístics, igual que l'any 1938. Si obrim titulars de diaris espanyolistes (“deriva secesionista”, “ruptura separatista”) i de diaris a favor del procés (“Junts pel Sí i la CUP ratifiquen les conclusions del procés constituent”) corroborarem que el contrast ideològic continua sent el mateix i fins i tot més radical.
La missió de la majoria sobiranista al Parlament de Catalunya no és pas vèncer l'“enemic” (Estat espanyol), sinó convèncer-lo dialècticament, i convèncer l'exterior que no hi ha cap altra via que la del referèndum, tant si es vol com si no es vol.
