Opinió

Keep calm

Pagesos trinxats

Mon cosí Josep Andreu diu que aviat només hi podran accedir en helicòpter, a les terres on treballen, a Vila-seca

Els pagesos es queixen que no poden ni circular per les carreteres. Trinxem el territori a còpia d'unes connexions inconnexes: autopistes, autovies, nacionals, comarcals, gasoductes, alta tensió, trens i corredors, i enmig de tot plegat encara hi ha un bocí de terra que dóna fruit. Però els que hi tenen millor accés són uns senglars que s'alimenten a base de tot el que troben. Allà on hi hagi un punt d'aigua, hi acabarà havent una corrua de senglars que ho devastaran tot, que no tenen espera perquè tenen gana. A mi em cau l'ànima als peus, només de veure tanta destrossa. I aquells que en viuen encara tenen un nou problema afegit. Mon cosí Josep Andreu diu que aviat només hi podran accedir en helicòpter, a les terres on treballen, a Vila-seca. Els germans Crusells, pagesos de Riudoms, que també han sortit al carrer, com sempre, per defensar els interessos de la terra, en l'ampli sentit de l'expressió, lluiten contra l'altra plaga: la dels senglars amb els anomenats pastors elèctrics. Un sistema que s'ha anat estenent arreu del país: un tancat electrificat com el que hi ha a les muntanyes per recloure bestiar. Aquí es reclouen les plantes. Així eviten que els porcs s'atipin de tomàquets i verdura. Vaig visitar la finca del Ton i del Joan, on un seguit de tomàquets cirerols, o l'allargassat de nas de bruixa, o el rosa de Barbastre, o el de Benach per dir-ne de quatre tipus saborosos, absolutament deliciosos, em van fer recuperar l'ànim, enmig de tant d'enuig. La natura fa el seu curs, i la terra ben cuidada dona fruit. Tomàquets, bajoques, esbergínies que mereixen capítol a banda, i unes síndries emblema del que és refrescar-se a l'estiu. Ara sense llavors, per saviesa i estudi genètic, que no transgènic. L'estampa d'una enorme síndria posada a refrescar en un safareig, mentre gira i rellisca banyant-se a l'aigua és d'aquelles que m'ho han dit tot. Essència estiuenca. I és el mateix home el que fa que la terra llueixi o que s'apagui. No ben bé el mateix, perquè els que la treballen fan un paper que es mou entre el de l'heroi i el del màrtir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.