Més que la lectura monolítica, del sí o el no a la independència, l'última enquesta del CEO assenyalava algunes tendències dignes de tenir en compte, pròpies d'un país socialment complex. Però el català tribunero –com el soci del Barça–, a l'hora de llegir aquella enquesta, es va enfilar a la muntanya russa habitual: la muntanya russa anímica des d'on mirar el procés sobiranista. És clar que la indeterminació política hi ajuda. Però un mes i mig després del 9-N, no es pot fer com si no hagués existit. 2,3 milions de catalans van anar a votar bo i sabent –o intuint– que no serviria per a res. Les cues de ciutadans per autoinculpar-se ahir van tornar a recordar la magnitud del 9-N. Tot això ha existit i ningú no ho podrà esborrar.