Els refugiats sirians (i afganesos, iraquians, libis...) s'han convertit en els nous pàries de la terra. Ningú els vol a casa seva, ni els països nòrdics, campions de la solidaritat internacional i terra d'acollida de perseguits de totes les dictadures del segle XX. El drama d'Europa és que no pot aturar aquesta riuada de desesperats. Per moltes restriccions que imposi, per molt que els humiliï, per molt que els desanimi... continuaran venint. Jugant-se la vida en perilloses travesses per mar i terra i abocant-se a un futur incert. Europa ja pot anar aixecant murs i restablint controls a totes les fronteres. Ells són tan estranys que faran tot el que calgui abans de quedar-se a casa esperant que els caigui una bomba al damunt.