CiU i el PP critiquen un «excessiu» nivell d'endeutament del govern

La lectura política de CiU sobre el pressupost és aquesta: el govern d'entesa ha fet uns «comptes de subsistència» amb l'única finalitat d'acabar el seu últim any de mandat però no amb la intenció de combatre de manera «agressiva» la crisi econòmica. El líder de la federació, Artur Mas, va mostrar-se «preocupat» davant la previsió de caiguda de l'economia catalana i espanyola mentre que «els països de l'entorn europeu ja surten de la crisi». Pel president convergent, aquest pressupost «no serveix per aixecar el país» i tampoc per donar una sortida a la crisi.

Més enllà de les dades esgrimides per Castells, el portaveu adjunt de CiU, Josep Maria Pelegrí, creu que els comptes són «ineficaços», de «contracció econòmica» i «a la defensiva». A més, Pelegrí també va posar en dubte que la Generalitat acabi ingressant, tal com preveu, els 2.500 milions addicionals pactats en el nou model de finançament amb el govern espanyol ja que, segons diu, la quantitat del model «correspon a una bestreta de l'Estat», i després s'hauran de retornar els recursos que l'Estat hagi aportat en excés.

En la mateixa línia que CiU, el PP va assegurar que els comptes, en paraules d'Enric Millo, «mostren un govern abatut i desbordat» per la situació. Segons la seva anàlisi, «només cal veure les grans xifres: els ingressos cauen un 10% i la despesa creix un 7,3%». El diputat popular va assegurar que el pressupost «es menja en despesa corrent la meitat dels diners addicionals del nou model de finançament», mentre que «la inversió cau un 6,2% malgrat el que explica el govern, perquè es calcula sobre la base del 6,2%».

En resposta a les crítiques, el PSC i ICV van mostrar la seva indignació amb l'actitud, segons ells, poc responsable de l'oposició. La diputada socialista Rocío Martínez els va demanar que no tinguessin una visió fonamentalista, ja que en moments de crisi s'ha de tenir dèficit per ajudar a la reactivació econòmica.