El jutjat d’instrucció número dos d’Andorra ha admès a tràmit una querella perquè s’investigui l’ex-número dos de la Policía Nacional espanyola Eugenio Pino per la seva implicació en l’anomenada operació Catalunya, destinada a perjudicar la imatge de dirigents independentistes catalans. La querella l’han presentada l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i el col·lectiu de juristes Drets contra Pino i tres agents més d’aquest cos policial (Bonifacio Díaz, Marcelino Martín-Blas i Celestino Barroso) per un delicte d’amenaces, coaccions, xantatge i extorsió a ciutadans andorrans per tirar endavant l’operació Catalunya. Drets i IDHA, que actuen com a acusació popular, estan disposats a arribar a l’Audiencia Nacional, si cal, “per aclarir qui hi havia al darrere d’aquest crim d’estat”. Les entitats han presentat una ampliació de la querella que al novembre ja van presentar contra l’exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel contra Martín-Blas i Barroso per coaccions i amenaces per les pressions perquè facilités dades financeres de la família Pujol i de dirigents polítics catalans.

Les entitats querellants consideren que es van vulnerar els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l’accionista majoritari de la BPA, Higini Cierco; el mateix Miquel i la secretària del consell d’administració de BPA, Rosa Castellón. Addueixen que el maig i el juny del 2014 els tres directius van ser coaccionats i extorsionats pels quatre agents per furgar en hipotètics comptes bancaris de dirigents independentistes, com ara l’expresident Artur Mas o l’ara vicepresident Oriol Junqueras. Després es va demostrar que cap dels dos polítics ni els seus familiars tenien diners al banc andorrà. Per això les dues entitats han demanat a la batllia –jutjat- d’instrucció, que prengui declaració als dos polítics catalans en qualitat de perjudicats. També han demanat que declarin com a testimonis l’advocat Fuster Fabra i l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, entre d’altres.

Les entitats sostenen que els quatre agents van actuar en estreta col·laboració com a grup organitzat i suposadament en nom d’“algú” que tenia la possibilitat de fer “morir el banc”, segons les declaracions fetes pels perjudicats. El març del 2015, la BPA i el seu equivalent a Madrid, Banco Madrid, van ser intervinguts de manera fulminant. Per això creuen que des de la perspectiva del dret internacional, aquests fets són greus perquè el BPA no és espanyol. A banda de menystenir la sobirania, la independència i la integritat de l’estat andorrà, recorden que van causar efectes negatius en la seva economia i van atemptar contra la Convenció de Viena i contra el Tractat de Bon Veïnatge entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i l’Estat espanyol, del 1993. A aquest tractat apel·len els juristes per demanar que es retiri la protecció diplomàtica a dos dels agents (Díaz i Barroso), com a agregats a l’ambaixada a Andorra, i perquè “compleixin” responent davant la justícia.