Política

JORDI REDONDO

SANTS (BARCELONA)

“Cal mantenir la il·lusió si volem aconseguir-ho”

Té 47 anys i viu al barri de Sants, tot i que és de Gràcia. Jordi Redondo es va encarregar de crear la seu territorial d’Òmnium al districte de Sants-Montjuïc, i des del 2014 n’és el president.
Sempre ha sigut independentista?
Sempre. Els pares ja ho eren. De fet, van ser a Sant Boi l’11 de Setembre del 1976, en la celebració de la primera diada autoritzada després del franquisme. Jo i el meu germà érem petits i també vam ser-hi.
Quan comença a implicar-se en el procés?
Va ser en la primera onada de consultes sobre la independència, el 13 de desembre del 2009, després de la d’Arenys de Munt. Jo estava molt vinculat al poble de Collsuspina, al Moianès, i vaig participar en la preparació de la consulta. Després vaig treballar en l’organització de la de Barcelona. L’experiència va ser impressionant. La mobilització va ser enorme i es va iniciar de manera totalment ciutadana, sense que els partits polítics s’hi interposessin.
Per què és important la feina que fan a peu de carrer persones com vostè?
El procés cap a la independència necessita, sobretot, un discurs ideològic del que representa ser un estat. Has de convèncer la gent, i per aconseguir-ho cal treballar des del carrer. Hi ha persones que potser no es plantegen votar en un referèndum perquè no saben què s’hi juguen. Ningú els ha explicat què representa ser una república o seguir sent una comunitat autònoma del reino de España. La nostra feina és transmetre aquest coneixement allà on no arriba.
És a dir, picar pedra...
Sí, apropar-se a tots els veïns dels nostres barris. Hem viscut una crisi molt forta i, evidentment, hi ha gent que encara pateix molt i no s’acaba de creure que el que estem proposant és per millorar la situació de tothom. Però ho hem d’intentar.
Es declararà la república catalana independent?
N’estic convençut. La fruita ha estat verda molt de temps, però ha madurat ràpid i acabarà caient, encara que no sigui de manera immediata. A ningú li agrada perdre una part del territori i l’Estat, a més, ens necessita econòmicament. Ara bé, jo veig un convenciment molt gran i el moviment és transversal. Si no hi arribem serà perquè no ho haurem volgut, perquè hem tingut por o perquè en els últims 100 metres ens hem entrebancat. Cal mantenir la il·lusió si ho volem aconseguir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.