referèndum 1-O
L’1-O va tenir un 52,2% de participació a Ponent
El percentatge de votació a les comarques lleidatanes va ser el segon del país més alt
La comarca de la demarcació amb més afluència va ser el Pallars Sobirà, amb un 70,35%
La publicació de les dades del referèndum de l’1 d’octubre posa al descobert la participació comarca per comarca i el grau d’acceptació que la proposta independentista va tenir en cada territori. En aquest sentit, en números globals les comarques de Lleida van registrar una participació total del 52,8%. Malgrat que a Lleida capital, la ciutat més poblada, l’Ajuntament socialista d’Àngel Ros va posar traves a la celebració de la consulta, la participació del 53,2% propicia que Lleida sigui la segona demarcació amb més afluència de gent a les urnes, només superada lleugerament per Girona, 53,3%, i molt al davant de Barcelona, 41,2%, i Tarragona, 40,6%.
El sí va guanyar àmpliament arreu de les comarques lleidatanes i, en percentatges globals, va sumar un 93,8%, més de tres punts per sobre de la mitjana catalana: 90,1%.
Dels 157.501 vots que es van registrar, 146.583 van ser pel sí i 7.485 van ser paperetes del no. Els vots en blanc van ser 2.129 (un 1,36%) i a la casella dels vots nuls hi han acabat anant 1.304 vots.
El Pallars Sobirà és, amb un 70,3% de participació, la comarca lleidatana que va registrar una participació més alta.
De fet, en clau de país tan sols la comarca del Priorat (amb un inigualable 85%), el Moianès i la Conca de Barberà (amb participacions per damunt del 73% en tots dos casos) tenen millors xifres de participació.
El fet que finalment s’optés per un sistema de cens universal, que permetia a qualsevol ciutadà censat votar al col·legi que considerés més oportú, ha donat lloc a situacions curioses en aquesta comarca. A la Guingueta d’Àneu i a Soriguera hi ha hagut més vots que no pas persones censades: 236 censats i 272 vots a la Guingueta i 331 censats per 364 vots a Soriguera.
També el Solsonès, amb un 69,3%, va registrar una participació molt alta i, igualment, el triomf del sí va ser aclaparador: 95,9% dels vots.
A l’altre costat de la balança se situa l’Aran, que va tenir la participació més baixa del país: un 24%, molt per sota de territoris que també han girat l’esquena a la consulta: Baix Llobregat (32,9%) i Baix Penedès (33,5%). El resultat de l’Aran no és cap sorpresa perquè el síndic, Carlos Barrera, ja va avisar que l’accés als llocs de votació seria “impossible” i va alertar de la falta de suport popular per garantir el vot i defensar els col·legis electorals. El síndic, que va exposar la seva voluntat de voler votar, va mostrar preocupació per la imatge d’“espanyolisme acèrrim’’ que s’està donant de la comarca. A Bossòst, Canejan i Arres no es va comptabilitzar cap vot.
El Segrià va tenir una participació del 44,12%; l’Alt Urgell, un 49,9%; l’Alta Ribagorça, un 52,9%; la Cerdanya, un 62,9%; les Garrigues, un 68,4%; la Noguera, un 60,8%; el Pallars Jussà, un 60,9%; el Pla d’Urgell i la Segarra, un 62,3%, i l’Urgell, un 62%.
