Nou president a La Moncloa, nou govern a la Generalitat. Cau Mariano Rajoy, cau l’article 155. Cares noves a una banda i a l’altra per procedir a la desescalada. La presa de possessió d’ahir a Sant Jaume va tornar a recuperar la pompa que no va tenir la del president, Quim Torra. Un saló Sant Jordi ple d’autoritats, sense rojigualdas, ni fotografies de monarques espanyols d’origen francès, ni crucifixos, ni Bíblies, ni tampoc els autoexclosos representants del PP, de Ciutadans i de la CUP. Només un sant Jordi de plata sobre la taula noble de fusta.

Els familiars dels presos polítics i dels exiliats van entrar en darrer terme, mentre els convidats els ovacionaven amb crits de llibertat. Van seure a un costat, amb els membres del nou govern al davant. Les llàgrimes es vessaven a banda i banda. Ho va dir el 131è president de la Generalitat: “Avui s’acaba l’article 155, sense eufòria.” No hi havia eufòria, però sí molta emoció i esperança.

Abans de la presa de possessió, alguns dels familiars van llegir cartes dels represaliats: Alba Puig, filla de Lluís Puig; Meritxell Ruiz, esposa de Josep Rull; Betona Comín, germana de Toni Comín; Blanca Bragulat, muller de Jordi Turull; i Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, que va demanar que no s’oblidi la situació dels perseguits. En les missives, Rull, Turull, Comín i Puig van voler solemnitzar la seva renúncia a ser restituïts. “La possibilitat d’allargar el 155 m’ha portat a fer un pas al costat i avui ho comunico de manera pública”, va llegir Comín.“Mai no m’he sentit cessat. L’únic que podia fer-ho era el president Puigdemont, que em va nomenar, i en tot cas el Parlament. He mantingut la condició de conseller amb tota la dignitat que he estat capaç. Servir el país és un dels honors més grans. Però vista la situació de bloqueig que de manera ignominiosa ha imposat l’Estat, presento la meva renuncia al càrrec”, va explicar Ruiz en nom de Rull.

La interpretació del ball de l’Àliga de la Patum, amb la tenora de Jordi Molina, va acabar d’ensulsiar les emocions. Després de pronunciar les paraules “sí, ho prometo” complir fidelment d’acord amb la llei les obligacions del càrrec al servei de Catalunya i amb lleialtat al president de la Generalitat), cada un dels set consellers i sis conselleres va abraçar el president de la Generalitat, el del Parlament, Roger Torrent, i el familiar de l’exiliat o pres de la conselleria que hereta. Davant la dificultat de fer-ho d’una altra manera, els traspassos de carteres es van consumar amb aquestes abraçades. Pere Aragonès amb la dona d’Oriol Junqueras, Elsa Artadi amb la de Turull,Maragall amb la de Raül Romeva, Miquel Buch amb la de Joaquim Forn, Damià Calvet amb la de Rull, Chakir El Homrani amb la germana de Dolors Bassa, Jordi Puigneró amb la consellera Meritxell Borràs... Especialment aplaudida va ser la d’Ester Capella amb Carles Mundó o la de la trasbalsada Laura Borràs amb la filla de Puig.

El dia abans, les republicanes Ester Capella i Teresa Jordà havien defenestrat Rajoy del govern espanyol amb el seu vot en la moció de censura com a diputades al Congrés, una medalla que ja ningú no els podrà treure i que els donava un plus de prestància.

Recuperat el Parlament, recuperada la figura del president, recuperat el govern després de 218 dies i foragitat el repressor de La Moncloa, Torra va prendre la paraula per adreçar-se directament al flamant cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, i apel·lar-lo a parlar i a enraonar, que no és el mateix. El president va instar el seu homòleg a “prendre riscos” i a negociar “de govern a govern”, de tu a tu. Torra va rubricar la seva intervenció amb un “tenim un mandat republicà que hem de complir, posem-nos a la feina” i un “visca Catalunya lliure”.

“De 1939 a 1977 la Generalitat fou mantinguda a l’exili pels presidents Companys, Irla i Tarradellas”, recorda una placa del saló.Un llaç groc ocupava la cadira de Carles Puigdemont. A la segona fila s’asseien tots els presidents de la Generalitat vius excepte Jordi Pujol. El senador José Montilla aplaudia els nomenaments i els escrits dels represaliats. Al seu costat, Pasqual Maragall es fregava els ulls orgullós del seu germà novament conseller i cantava a cor què vols Els segadors amb el braç a l’espatlla del seu successor. L’esposa de Maragall, Diana Garrigosa, intercanviava mirades de complicitat amb Betona Comín. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui els congregats a la plaça de Sant Jaume van cridar “visca l’ambigüitat”, va comentar la jugada amb Torra, alguns consellers, Xavier Domènech i José Montilla. Barrejats entre el públic també hi havia els exconsellers Neus Munté i Francesc Homs.

En acabat, el govern va sortir a la galeria gòtica per fer-se la tradicional fotografia de rigor, que aquesta vegada va tenir una segona part al pati dels Carruatges amb els familiars. A continuació els nous consellers van anar entrant amb els seus vestits, corbates i llaços grocs a la Sala Tarradellas, buida des de l’octubre passat, on van celebrar la primera reunió de l’executiu, mentre els convidats s’escampaven pel pati dels Tarongers sota l’atenta mirada del bust de l’avi Macià.

A la mateixa hora es complia una primera promesa de Torra, el desplegament d’una pancarta al balcó de la Generalitat amb el lema “Llibertat presos polítics i exiliats” i un llaç groc que farà companyia al de l’Ajuntament. A baix, la gent reivindicava “Puigdemont, el nostre president” i esperava la sortida dels assistents per fer-los un passadís, termòmetre d’admiració popular. L’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, era aclamat com una estrella del rock. I amb el govern tornaven les protestes: un grup de manifestants reclamava més places d’escola pública.

Demà al matí els consellers entraran als seus departaments respectius per saludar els treballadors i acabar d’espantar el fantasma del 155. Rescatat el govern, faltarà rescatar la normalitat.