325 dies entre reixes. 325 dies refermant conviccions

Fa 325 dies que van empresonar mig govern de Catalunya. Gairebé un any des que comença la fi d’una etapa i se n’obre una altra plena d’oportunitats. Ens hem guanyat el dret a ser, el dret a decidir. Catalunya és al mapa del món, i específicament a l’europeu. L’independentisme segueix fort, totes les dades demoscòpiques ho corroboren. Les mobilitzacions ciutadanes, també. El sobiranisme és clarament majoritari. El rebuig a la repressió de l’Estat, als empresonaments, també. La voluntat de votar com a instrument de resolució política a l’actual situació és inqüestionable. Gairebé incontestable. L’actitud antidemocràtica de l’Estat accentua el patiment. Però alhora és també el seu principal taló d’Aquil·les.

El judici podria ser aquesta tardor. Del cert, no ho sabem. Però el que sí que sabem és quina sentència volen dictar. Perquè no serà un judici just. Estem preparats. I no ho posarem fàcil, no abaixarem els braços. És un judici polític ple d’irregularitats i són les dues coses les que hem de denunciar. Sabem que no vam cometre cap delicte per haver fet possible que es pogués votar l’1 d’octubre. Vam complir amb el que ens havia demanat una majoria absoluta de catalans en les eleccions. No em puc pas penedir de voler que els catalans decideixin democràticament el seu futur. Perquè sobretot soc demòcrata. I és precisament perquè som demòcrates i perquè som gent pacífica –però no per això de febles conviccions– que tenim la certesa que no serà un judici just; tampoc ho ha estat la instrucció. Cal fer evident davant l’opinió pública catalana, espanyola i del món que s’estarà condemnant la majoria del poble de Catalunya, que, segons tots els indicadors, és massivament partidària de fer un referèndum. Milions de catalans a qui l’Estat espanyol no vol donar una solució política a les seves demandes. No serà un judici a l’independentisme, es jutjarà la democràcia. Una sentència condemnatòria al govern de Catalunya i a la mesa del Parlament pesarà sempre com una llosa en la història d’Espanya. Serà llegida a tot arreu com una persecució política. No acceptarem res que no sigui la lliure absolució.

Més enllà del front judicial en què hem acabat per la inacció política del govern de Rajoy, passen els dies i no entenem per què el govern de Pedro Sánchez no aprèn del que no va fer bé Mariano Rajoy: no prendre cap iniciativa. Únicament judicialitzar un conflicte polític. La nostra proposta és molt clara: acordar els termes i les condicions per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Com s’ha fet arreu del món civilitzat. La proposta del PSOE de Pedro Sánchez per a Catalunya encara no la coneixem. Quina és? Mantenir la mateixa política repressiva del PP? Xiular davant del clima que generen els dirigents de Ciutadans quan tots sabem què pretenen?

Continuem allargant la mà al diàleg. Com sempre hem fet i com seguirem fent, malgrat la presó i els exilis, malgrat constatar que s’ha obert una causa general que afecta i amenaça milers de persones i centenars de càrrecs electes, des de diputats fins a alcaldes. Volem un diàleg sincer. És a dir, sense que ningú impedeixi parlar de tot allò que és una exigència aclaparadora de la societat catalana, com votar per decidir. Els demòcrates no vetem cap diàleg democràtic, i encara menys quan recull l’anhel democràtic de tantes i tantes persones. Volem solucions, així com una societat per viure-hi i conviure-hi, tots.

Comença una nova etapa plena d’oportunitats. Però només ho serà si persistim. Haurem d’explicar als nostres veïns que s’està jutjant i condemnant el dret a votar, i també ho haurem d’explicar a la comunitat internacional. Això ens ha de permetre sumar moltíssimes més complicitats cap als que volem fer un referèndum amb reconeixement internacional. El referèndum inevitable que expliquen Carles Mundó i Roger Torrent. Aquella reivindicació que sigui tan majoritària que s’acabi imposant pel seu propi pes, perquè és irrebatiblement democràtica i àmpliament compartida.

Com diu Raül Romeva, “aquesta causa exigeix tenacitat i fermesa, però també paciència i tenir plena consciència de la magnitud de l’objectiu i de la realitat complexa que pretén transformar. La presó, l’exili i la repressió no han de ser una limitació per imaginar com ha de ser la República que ens hem proposat construir”. Sumem consensos cap al referèndum, imaginem com volem la República i gestionem el dia a dia perquè cada cop siguin més els catalans que s’afegeixen a un projecte il·lusionador que garanteixi un futur digne per als nostres fills i per als que vindran. L’1 d’octubre és el resultat de la negativa del govern espanyol al diàleg i l’acord. Si el govern espanyol manté el rebuig frontal no ja a pactar un referèndum, sinó a parlar sobre aquesta opció, emprèn un camí que no té sortida. Mentre la societat catalana segueixi exigint de manera creixent i resilient que cal votar, la negativa de l’Estat només podria acabar generant les condicions per a un nou 1 d’octubre. L’acord sempre és millor. És el nostre ferm desig, ho ha estat sempre. És la nostra prioritat indiscutible. Escoltar la gent, a tothom, és imprescindible en democràcia. I la base de tot acord i diàleg.

El judici obrirà aquesta nova etapa. Sapiguem aprofitar-la. Som forts i estem convençuts que cada dia ho som més i en som més.

Una abraçada a tothom i un prec: reivindiqueu tothora i sempre Carme Forcadell i Dolors Bassa. Són dues grans dones i ho han donat tot per la llibertat.