JxCat i ERC, decidits a tirar endavant sense majoria
Artadi minimitza que el govern voti diferent a la cambra i no creu que hagi d’afectar l’estabilitat de l’executiu
El vet de Borrell al president al fòrum mediterrani “refreda” la relació amb La Moncloa
El govern està decidit a tirar endavant la legislatura encara que no tingui garantida la majoria parlamentària. La consellera de la Presidència i portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, va treure ferro ahir al fet que l’exiliat Carles Puigdemont i els empresonats Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no hagin designat cap diputat perquè voti en nom seu i considera que la discrepància a l’entorn d’aquests quatre vots entre Junts per Catalunya i ERC “no ha d’afectar l’acció del govern”, malgrat que ahir la majoria independentista va començar a perdre votacions en l’última sessió del debat de política general, i que a l’horitzó hi ha el pressupost.
Artadi va relativitzar que els vots en qüestió no comptabilitzin i va posar d’exemple el cas del diputat d’ERC Toni Comín, exiliat a Bèlgica, que actualment tampoc no vota. “Jo no ho definiria com que els dos socis de govern no s’entenen; no són el mateix grup al Parlament; minimitzaria el fet que no siguem idèntics en tot”, va rebaixar la portaveu, que va atribuir a la pluralitat del moviment independentista l’existència de vots divergents entre dues formacions que no es van presentar plegades a les urnes: “No podem esperar que [JxCat i ERC] exactament tot ho facin igual.”
Artadi va declinar opinar sobre la decisió del president del Parlament, el republicà Roger Torrent, d’aferrar-se a un informe dels lletrats de la cambra –reclamat pel PSC– per votar al costat dels socialistes a la mesa en contra de JxCat. En la compareixença posterior a la reunió del consell de govern, Artadi va evitar immiscir-se en la tasca del legislatiu, tot i que el govern s’hagi arremangat per intentar evitar que la bola entre els dos grups parlamentaris es fes més grossa, i es va limitar a carregar les tintes contra “les ingerències i la repressió d’un jutge [Pablo Llarena] que no respecta els resultats de les eleccions del 21-D i que interfereix en el normal funcionament del Parlament”.
Tal com van fer el president, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, divendres després d’una reunió per apuntalar la unitat –com a mínim fins a les sentències condemnatòries de l’1-O–, Artadi va remarcar que “la confiança és plena que la governabilitat tirarà endavant” i que l’executiu es conjura per resoldre les dificultats.
Amb Rajoy, sí; ara, no
D’altra banda, Artadi va rebutjar el vet del ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, al president Torra al Fòrum de la Unió per a la Mediterrània celebrat dijous a Barcelona, un gest que “refreda” el tracte entre els dos governs. La carta de resposta de La Moncloa per la reunió amb Pedro Sánchez a Sant Jaume encara no ha arribat. “Les relacions estan més fredes avui que no pas la setmana passada, i estan més fredes en funció de les declaracions o accions que puguin prendre”, va lamentar la portaveu. “El que podíem fer amb el govern de Rajoy [ser presents al fòrum], ara no ho podem fer amb el de Sánchez”, va constatar.
Torra enviarà als assistents a la reunió el discurs que hauria pronunciat. Artadi va celebrar que els actors internacionals que hi van participar ara “estan més interessats a escoltar el president que no pas en una situació que hauria estat de tràmit”.
El TSJC veu indicis de delicte d’odi en un article de Torra
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) creu que l’article del president català Quim Torra de l’any 2012 en què comparava amb bèsties “les persones residents a Catalunya que no combreguen amb les seves idees” podria constituir un delicte d’incitació a l’odi, encara que ja ha prescrit. El tribunal va acordar no admetre a tràmit la querella que Vox va presentar contra Torra per conspiració per a la rebel·lió i encobriment pel seu suport al procés en el discurs d’investidura, així com incitació a l’odi per piulades i articles d’opinió publicats els últims anys, dels quals només veu indicis d’odi en La llengua i les bèsties. La magistrada Maria Eugènia Alegret considera que estan emparats en la llibertat d’opinió i expressió, encara que es considerin “supremacistes”.