El pronòstic meteorològic de l’hivern calent a Catalunya va cloure ahir amb una cimera –en castellà, reunió de presidents amb salutació de tots al final– de desglaç amb una èpica pròpia de la guerra freda. El lloc elegit era una metàfora idònia de com de volubles poden ser els temps polítics dels règims, perquè el majestuós edifici de Pedralbes va ser el Palau Reial des del 1924 i set anys més tard ja era el Museu de les Arts Decoratives de la República. Per Pedro Sánchez, però, era més innocu que haver de passar per sota de la pancarta amb el llaç groc del Palau de la Generalitat, una postal de combustió electoral que seria devastadora a l’Espanya on Vox galopa des de Despeñaperros i seria un trofeu de campanya del PP i Cs.

Que el sol del 9 de juliol a Madrid a la font que va enamorar Antonio Machado i la poetessa Pilar de Valderrama –Guiomar– va deixar pas a l’èpica vespertina de guerra freda a Barcelona ho va evidenciar la necessitat de traducció. “El president Sánchez i el president Torra mantindran una reunió a les 19.00 hores”, informava La Moncloa en una primera nota a les tres de la tarda. “Els presidents Torra i Sánchez encapçalaran avui la cimera convocada entre els governs català i espanyol”, deia la nota de la Generalitat.

Com si el Palau de Pedralbes fos l’ambaixada polonesa al Moscou del 1956 on Khrusxov va ser víctima d’una mala traducció, La Moncloa i la Generalitat lluitaven per imposar la versió i el significat de cada foto. El que per a l’equip de Torra era una foto de presidents i en paral·lel la reunió de governs d’Aragonès i Artadi amb Calvo i Batet que concloïa amb una reunió de treball de governs de tres i tres; per a l’equip de Sánchez era un foto de presidents amb una “salutación a seis” final.

La primera fotografia de les tres pactades –la de Torra i Sánchez al sofà–, a més, no va ser pacífica: va ser una encaixada de mans amb batalla de ponsèties al fons. Si Torra tenia un atrezzo amb ponsèties grogues a la taula, un funcionari de protocol va irrompre minuts més tard del no res amb esplendoroses ponsèties vermelles i va tapar les de color groc solidari amb els presos dels testos primigenis. Dirimits els jocs florals, la segona fotografia pactada va ser la d’Aragonès i Artadi amb Calvo i Batet, i la tercera, la de tots sis –ja amb Torra i Sánchez– junts i drets. Dues hores més tard, Artadi i Batet ho traduïen. “De reunions n’hi ha hagut tres, l’última conjunta de tots sis”, va dir Artadi perquè eren sis junts. “Hi ha hagut dues reunions, i al final una trobada d’uns minuts de cordialitat de tots per acomiadar-nos i poc més”, va dir Batet perquè no estaven asseguts. Per no arriscar el desglaç, el comunicat final va ser conjunt i només en castellà. Sense flors.