PER LLOGAR-HI CADIRES
Ciutadans, sota el foc amic
S’ha aixecat la veda a Ciutadans arran de l’elecció fallida de la trànsfuga Silvia Clemente. Al diari Hoy, llegim: “El més deplorable és que [...] han cregut que poden ordenar el joc partidari a cada autonomia amb més displicència que responsabilitat.” La Voz de Galicia veu el partit “convertit en una joguina trencada”. Teodoro León, a El País, opina: “De tant combatre la lògica puigdemoníaca, han acabat sota la mateixa lògica.” L’ABC parla directament de “sainet grotesc”. I La Razón conclou: “Rivera aspira a conduir Cs sense les mínimes garanties democràtiques.”
Faci el que no va fer, ‘Señor’
Molts historiadors consideren que el gran error que va portar Alfons XIII a l’exili va ser que el monarca va abandonar la seva teòrica funció d’àrbitre i es va implicar en la política. Bé: sembla que hi ha mitjans que volen que torni la República. A El Mundo, llegim una peça editorial en què es fan ressò de la carta de Manuel Valls en què demana a Sánchez, Casado i Rivera que facin front comú contra els “extremistes” i contra els partits “anti-Espanya”. I El Mundo diu: “N’hi hauria prou que un espanyol, un de sol, no ignorés aquesta crida. I fes el que mai abans es va fer. La urgència nacional ho demana. Señor.” Però la Constitució no permet que el rei hi prengui partit. Oi?
La perplexitat d’un observador
Celso Ortiz evoca: “Els partits que volen trencar Espanya i els partits de la dreta han votat en amor i companyia en contra dels pressupostos i no han sonat les alarmes com amb la moció de censura.”
L’acudit del president
Idigoras i Pachi, a El Mundo, veuen així la candidatura del president Carles Puigdemont al Parlament Europeu. És a dir, un polític cada cop més sol que s’imagina pel·lícules. Però és força possible que als despatxos no es rigui tant amb la possibilitat d’un Puigdemont amb acta d’eurodiputat, ja que, com a mínim, això provocaria un embolic legal i judicial intereuropeu.
El periodisme és investigar, diuen
“Els Mossos van cooperar, amb la seva passivitat i fins i tot [...] amb la seva actitud obstruccionista, que es violés la llei [...] i que la Guàrdia Civil i la Policía Nacional no poguessin complir amb la seva obligació.”
La política ha deixat de ser un joc exquisit
José Luis Trasobares no se’n sap avenir: “Els independentistes catalans van fer el ruc i [...] van despertar el brau espanyol. [...] Ara, qualsevol debat sobre societat, economia o cultura [...] pot acabar a crits.”
