Política

L'Equador vota sota l'impacte de la crisi a Veneçuela

El país elegeix el successor de Correa entre el continuista Lenín Moreno i l'exbanquer Guillermo Lasso

Les sotragades autoritàries de Nicolás Maduro marquen unes eleccions en estat d'alerta

Els crits de “Correa, per sempre, el nostre president”, quan entrava i quan sortia del col·legi San Francisco del barri Nord de Quito, on va anar a votar, eren ahir la imatge de l'adéu al líder més pragmàtic de l'eix bolivarià sud-americà després d'una dècada al poder. “Us agraeixo aquests deu anys meravellosos. Ara és el moment d'anar a votar, en pau, i d'ignorar provocacions”, deia l'encara president, bronzejat, com sempre, somrient i saludant els seguidors, i envoltat d'un núvol de càmeres.

Costa de creure que aquest líder de 53 anys realment estigui disposat a “entregar” el poder, com ell mateix diu, en aquesta segona volta presidencial. Però, posats a fer-ho, per imperatius constitucionals, el seu elegit és Lenín Moreno, líder d'Aliança País, que va ser el seu vicepresident entre el 2007 i el 2013. Des del 1998 en cadira de rodes per una ferida de bala en un assalt, representa l'esperit de superació, el compromís amb els que ho tenen menys fàcil a la vida i una visió menys agressiva i més humanista de la “revolució ciutadana” impulsada per Correa.

El seu punt feble és el seu company de fórmula, l'aspirant a vicepresident Jorge Glas. Està empastifat pels escàndols de corrupció que han marcat l'última fase de l'era Correa, gairebé tan malignes per a la candidatura de Lenín –com tothom a l'Equador anomena Moreno– com les pressions als mitjans de comunicació privats, que el president considera “enemics”.

El seu rival és Guillermo Lasso, expresident del Banco de Guayaquil, el més gran del país, que ha dedicat bona part de la campanya a instar els seus seguidors a “prendre el carrer” si el Consell Nacional Electoral (CNE), que ell titlla d'oficialista, li “roba” l'elecció. Vol posar fi al que anomena “dictadura del partit únic”; compara Lenín amb Nicolás Maduro, l'hereu designat d'Hugo Chávez que ha enfonsat Veneçuela en el drama actual, i acusa “el sistema de Correa” d'ús i abús dels mitjans públics.

Els equatorians van anar a votar ahir, després que en la primera volta, el febrer passat, Lenín quedés a només 50.000 vots d'aconseguir l'elecció directa. Lasso va tenir una segona oportunitat, en un país polaritzat. “Quina sorpresa més desagradable... Trobar-me Correa... Que marxi ell i que s'emporti el seu criat”, deia Olga Mendoza, de 53 anys, com el president, votant al mateix col·legi.

Són unes presidencials molt disputades, el vot és obligatori i el país està en estat d'alarma. Les crides de Lasso tenien un clar missatge de ruptura amb la institucionalitat si les coses no surten com ell vol, en un context regional més convuls que mai. Maduro està immers en el seu propi autocop. Això perjudicava Lenín, per molt que des del seu partit s'insisteixi que “l'Equador no és Veneçuela”. I, a sobre, un altre veí, el Paraguai, també viu immers en convulsions, aquesta vegada per part del dretà president Horacio Cartes, que busca la reelecció per la via directa.

Quito va a les urnes, Caracas es desespera

Les eleccions presidencials equatorianes venien marcades per les acusacions de “joc brut” de l'opositor Guillermo Lasso, que considera l'autoritat electoral, el CNE, un instrument de l'aparell estatal. Per curar-se en salut, Juan Pablo Pozo, president del CNE, amb molta experiència, va convidar a seguir les eleccions els principals organismes internacionals d'observació: l'Organització dels Estats Americans (OEA) i la Unasur. Hi havia més de 250 observadors internacionals a tot el país, a més dels nacionals i els delegats de les dues candidatures, repartits per les 41.000 meses de votació. Però per a Lasso no hi ha garantia suficient que Lenín Moreno no juga en un “camp inclinat” al seu favor. Tant l'expresident dominicà Leonel Fernández, cap de la missió de l'OEA a l'Equador, com l'uruguaià Pepe Mujica, representant especial de la Unasur, van valorar positivament l'afany de transparència del CNE. Res a veure amb el seu homòleg veneçolà, controlat pel chavisme, que és al·lèrgic a l'observació internacional i està obsessionat a bloquejar qualsevol convocatòria electoral, tant si és un referèndum revocatori per a Nicolás Maduro com uns comicis legislatius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els sondejos donen un clar triomf a Lukaixenko en les presidencials

Minsk

Artadi descarta formar una coalició electoral

Barcelona

ERC critica que Sant Joan és l’únic poble que no demana PUOSC

Sant Joan les Fonts

Puigdemont serà el president de JxCat amb el 99,3% dels vots dels afiliats

Barcelona

Del dol a la ràbia

Beirut
RAÜL ROMEVA
EXCONSELLER D’AFERS EXTERIORS, RELACIONS INSTITUCIONALS I TRANSPARÈNCIA

“El diàleg és l’opció que fa més probable la independència”

barcelona
Monarquia espanyola

Girona mai ha dut corona

girona

Òmnium demana a la fiscalia suïssa que citi a declarar com a acusat Joan Carles de Borbó

madrid / barcelona
EL RADAR

Bielorússia, sota l’ombra del Maidan