Política

Sánchez provoca un terrabastall

El madrileny s'imposa clarament a Díaz, la candidata de l'aparell del PSOE, i recupera la secretaria general

Recupera el lideratge d'una formació esberlada amb el compromís de cohesionar-la i de plantar cara a Rajoy

“Avui comença tot!” Pedro Sánchez s'imposa a les primàries i els ciments de la sala de màquines del PSOE s'han posat a tremolar. La victòria del madrileny va irrompre com un tsunami dins la política espanyola, que anit se'n feia creus, mentre assestava un cop dur a les tesi dels caps visibles de la gestora, dels principals líders territorials i dels representants de la història viva del partit, que volien, tant si com no, que guanyés Susana Díaz, a la qual atribuïen una capacitat de cohesionar una formació absolutament esberlada que no veuen en Sánchez.

Al madrileny se li gira feina per aixecar una formació enfonsada electoralment, molt tocada internament per les ferides que ha deixat la batalla campal de les primàries i que ara, a més, es troba en estat de xoc pel resultat. Anit, amb més del 90% escrutat, la direcció provisional va sortir a proclamar que el madrileny guanyava amb gairebé el 50% de vots en relació amb el 40% de Díaz i el 10% de Patxi López, que insistia que ara és el moment de posar-se a “treballar plegats” per a la unitat. De fet, després d'un estira-i-arronsa entre els representants de les tres candidatures, a última hora es va poder veure la imatge dels tres rivals junts.Va ser una breu encaixada de mans. La tristor de l'andalusa –que va obtenir menys vots que avals– no va passar desapercebuda així com tampoc el fet que ni tant sols pronunciés el nom de Sánchez durant un discurs en què només va posar en relleu que ha guanyat a Andalusia (amb més del 60% dels vots).

De moment, anit Sánchez, envoltat de militants, assaboria una gesta que fa uns mesos semblava impossible: reinventar el seu lideratge amb un discurs escorat a l'esquerra i amb un lema clar: fer que el PSOE es deixi de percebre com la crossa del govern de Mariano Rajoy. “Farem una oposició útil”, insistia, mentre es comprometia a construir “un nou PSOE, unit” i a posar fi a la “corrupció” del PP. El missatge de rebel·lia que ha venut Sánchez des de la seva resurrecció, al gener passat, ha fet forrolla i la militància ha atorgat un contundent correctiu no només a les elits socialistes, sinó també a la dreta política i mediàtica que des del primer moment s'havien posat al costat de la presidenta de la Junta d'Andalusia, presentant-la com un símbol d'estabilitat de l'actual statu quo.

Les conseqüències dels compromisos en la campanya del madrileny es veuran els propers dies o assumirà el càrrec formalment fins al congrés del 17 i 18 de juny –però, de moment, en clau interna ja s'han produït les primeres baixes, el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, presentava anit la seva dimissió.

Sánchez va guanyar amb un resultat inapel·lable a Catalunya (més del 80% dels vots) –de fet, va ser un dels més grans diferencials amb Díaz– però també va aconseguir una gran distància al País Valencià (més del 60%) i les Illes Balears (més del 70%). Va ser el primer a tots els territoris, llevat d'Andalusia i al País Basc, on l'exlehendakari va rebre el premi de consolació dels companys del PSE.

No és el primer cop que els afiliats atorguen una rebregada als aparells. Sánchez reprodueix el mateix patró de Josep Borrell, quan el 1998 es va imposar sobre el candidat oficialista, Joaquín Almunia. De fet, el català era un dels actius de la vella guàrdia de la candidatura del madrileny. Però sí que és el primer cop que un secretari general enderrocat aconsegueix succeir-se a ell mateix. Aquest, de fet, ha estat l'altre element que ha reforçat les seves possibilitats: que la militància percebés que l'1 d'octubre l'havien expulsa els sectors que, després, van prendre partit al costat de Díaz i van permetre la investidura de Rajoy.

Ahir, 187.949 militants estaven cridats a les urnes des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre. A les 2 del migdia va havia votat el 51%, dada que ja feia preveure una participació rècord. Al final van ser deu punts més que les primàries del 2014, en què Sánchez es va imposar a Eduardo Madina. Llavors, Sánchez era el candidat de l'aparell i Díaz, la seva valedora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC situa el referèndum en el centre

lleida

Mor Rubert de Ventós, far del pensament a Catalunya

BARCELONA
MAITE AYMERICH BOLTÀ
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS (JUNTS PER SANT VICENÇ)

“Els anuncis d’habitatge del govern no et donen la clau per entrar a casa”

sant vicenç dels horts

Barcelona dedica una plaça a Josep Benet

barcelona

Trias vol un Junts fort que no faci “segons quines ximpleries”

Girona

La CUP de Figueres proposa espai per a la nova estació de busos

FIGUERES

Onada d’indignació als EUA pel nou cas de violència policial

washington

Constitueixen a Olot un grup independent per a les municipals

Olot
Leopard, un pas incert en la guerra
El Radar

Leopard, un pas incert en la guerra