oBITUARI
Un esperit lliure inconformista
El seu parer atrevit li va generar enemistats i alhora reconeixements
Francesc Sanuy era una persona llegida, viatjada i culta. La seva memòria era prodigiosa. A vegades comentàvem que havia fet un bon batxillerat. Estudià al Liceu Francès en la clandestinitat, atès que els anys quaranta el franquisme havia prohibit que s'ensenyés la llengua francesa. Deia que anaven a classes particulars a les cases de professors del Liceu. Quan es restituí la institució, un cop els alemanys perderen la guerra, fou un alumne distingit i molt identificat amb la cultura francesa.
Recitava sense llegir passatges de la Divina Comèdia de Dant o bé trossos de poesia clàssica francesa, catalana o espanyola. Era un humanista que havia mostrat el seu inconformisme des de ben jove, en ser expulsat de la Universitat de Barcelona. Era un catalanista que milità en l'antifranquisme des del Moviment Socialista de Catalunya. En escindir-se el MSC, l'any 1965, entre els partidaris de Pallach i els de Reventós, Sanuy s'inclinà pel que després seria líder del PSC.
Vaig tenir el privilegi de participar cada dimarts, durant 14 anys, a la tertúlia de Catalunya Ràdio en el programa que dirigia Antoni Bassas. Pere Portabella era la tercera pota d'un triplet que era seguit per audiències nombroses i fidelitzades. Sanuy era un home enciclopèdic, divertit, capaç de treure del seu armari d'anècdotes les que s'esqueien en cada moment i circumstància. Era un pou sense fons.
Va ser conseller de Comerç en el primer govern de Jordi Pujol. Fou un dels artífexs principals de la modernització de la Fira de Barcelona i treballà també a la Cambra de Comerç. Lligava caps i construïa ponts. Després de l'experiència barcelonina anà a Madrid on impulsà la Feria. Fou delegat del govern Pujol a la capital d'Espanya, on va establir relacions socials, polítiques i econòmiques amb les forces vives madrilenyes.
En ser expulsat de la Universitat de Barcelona, Sanuy inicià un recorregut que el portà a Itàlia, la Gran Bretanya i els Estats Units. Es diplomà en dret per la Universitat de Perusa i es graduà a l'Institut Universitari de Torí. Ell parlava sovint de les coneixences que va fer a la Universitat Cornell, a la ciutat d'Ithaca, a l'estat de Nova York. Entre els seus companys de curs hi havia noms que ocuparien càrrecs d'alt nivell. Coneixia força Paul Wolfowitz, que fou subsecretari de Defensa i president del Banc Mundial.
El seu inconformisme el portà a donar-se de baixa de Convergència. Explicava que la raó era que algú de Presidència de la Generalitat havia indicat que tots els tertulians afins al partit havien de saber l'argumentari que cada setmana sortia de Palau. Ell digué que ja sabia el que havia de dir i que es donava de baixa de la militància del partit. Penso que fou un excel·lent tertulià que arribava a can Bassas amb el Financial Times llegit i subratllat. L'argumentari el portava a sobre amb la cultura adquirida, la gent coneguda i les vivències humanes arreu del món.
El seu inconformisme i el seu esperit lliure el dugueren a dir el que pensava sobre la política, les institucions financeres i el que se li posés al davant. Aquesta posició li costà més d'un disgust. El seu grup d'amics irreductibles l'acompanyà fins al final en uns cèlebres dinars al restaurant Lázaro del carrer Aribau. Ens ha deixat una persona culta que sabia relacionar el món d'ahir, el d'avui i el que creia que seria el demà. Tenia un aire renaixentista.
