opinió
El pressupost de l’Estat s’aguanta per un fil
No serà fàcil que Pedro Sánchez pugui aprovar el pressupost d’aquest 2019. Quan els independentistes van donar els seus vots a la moció de censura en contra de Mariano Rajoy per a la investidura va ser avisat que el pressupost no li sortiria gratis. El govern espanyol, i fa dies que se li va escapar al ministre Borrell, està convençut que tard o d’hora el PDeCAT i ERC cediran i donaran el vistiplau als comptes de l’Estat del 2019, ja que Sánchez creu que per a l’independentisme serà pitjor el remei que la malaltia en el cas que hagués de convocar eleccions el mes d’octubre d’aquest any.
De totes les pressions dels independentistes, Pedro Sánchez només pot acceptar la que li ha ofert Carles Puigdemont des de Waterloo. La creació d’una taula de diàleg entre els dos governs. De fet, n’hi va haver un simulacre el desembre passat amb la minicimera de Pedralbes, que, segons es va deduint amb el temps, no va anar malament del tot, perquè com a mínim van trencar el gel i van parlar, encara que protocol·làriament, de tot plegat, donada la sensació de debilitat institucional per les dues bandes. Els altres gestos que demana l’independentisme són pràcticament impossibles d’acomplir per Sánchez, tot i que es tracti de propostes ambigües, com ara la petició de crear mecanismes perquè els catalans puguem exercir el dret a l’autodeterminació. En aquest sentit, Sánchez ha dit que res de res. I una altra de les peticions catalanes és la de posar fi a la repressió, perquè mentre continuï la presó provisional hi haurà repressió, i Sánchez també ha manifestat que no estan a les seves mans ni el procés penitenciari ni el procés judicial. Dins aquest estira i afluixa tot indica que Sánchez haurà de passar com pugui i sense pressupost aquesta legislatura.
